Els pioners

Aquest imperi català sobre rodes es va començar a alçar en la segona meitat dels vuitanta. Pons i Crivillé, aquest darrer amb una moto catalana (JJ Cobas), van prosseguir el camí que havia obert una marca Derbi i un pilot pioner, el castellà Ángel Nieto. Així, als anys noranta van sorgir diferents circuits privats i d’altres patrocinats per la federació catalana que van aprofitar el boom del motociclisme –televisat sempre en obert– per atreure talent, molt de talent. Les grans multinacionals també van abraçar aquesta oportunitat.

A Dani Pedrosa el va descobrir el 1998 Alberto Puig en la Movistar Cup i amb 15 anys ja va córrer el seu primer mundial als 125 cc. És encara, rere Márquez, el pilot amb més títols i l’únic que va guanyar el mundial dels 250 cc com a debutant (2004). Toni Elias, que seria campió del món de 250 cc el 2010, també va ser atret pel Movistar Junior Team el 2001 després de córrer el campionat d’Espanya amb només 14 anys.

Pol Espargaró va fer eclosió en el campionat de Catalunya de velocitat el 2004, abans de fer el salt a un CEV cada cop més consolidat i internacional, com a pas previ a fer-se un lloc en el mundial, on, en una progressió meteòrica, va assolir el títol mundial de Moto 2 el 2013, quan l’onada de pilots catalans, o formats a Catalunya, ja era tot un tsunami.

Marc Márquez, és clar, també va seguir la ruta del campionat de Catalunya i el CEV, i va gaudir del suport de Repsol abans de fer un salt definitiu a l’equip Monlau d’Emili Alzamora, que va veure en el de Cervera l’espurna d’un futur campió, i no només de les cilindrades petites. En el seu debut permanent en el mundial, amb una KTM poc competitiva i Tito Rabat –un altre futur campió del món– de company, Marc gaudia també de la protecció de Puig a banda dels consells d’Alzamora.

Maverick Viñales va apuntar directament cap a la glòria quan amb només 12 anys va guanyar el seu primer campionat de Catalunya de velocitat el 2007, curs en què Pedrosa ja va lluitar obertament pel títol mundial de Moto GP, l’assignatura pendent des de la històrica gesta de Crivillé (1999). Mack va ser el més precoç de la seva generació i encara és el pilot més jove que ha guanyat un gran premi (16 anys i 123 dies).

El germà petit

Àlex Márquez, campió aquest cap de setmana, va seguir, lògicament, els passos del seu germà. Sota la supervisió d’Alzamora va fitxar per Monlau el 2010. Aquell any va debutar en el CEV amb l’edat mínima permesa (14 anys) i dos anys després es va coronar campió abans de fer el salt al mundial. El 2014 amb Honda va aixecar el seu primer títol i aquesta temporada, després de cinc cursos seguits a Moto 2, ha sabut superar la pressió i ha estat el millor.