“C’est l’Afrique, patron!”, acostumava a replicar el creador del Dakar, Thierry Sabine, quan algun participant es queixava de la duresa extrema de la prova. El repte va donar al Dakar l’afegitó d’última gran aventura del segle XX, un motiu que el ral·li raid més gran del món esperava retrobar, ja en ple segle XXI, amb el desembarcament a l’Aràbia Saudita.

L’aventura, però, implica un risc. Paulo Gonçalves no ha pogut burlar l’agra llei del desert i, avui, ha mort durant la setena etapa, l’endemà del dia de descans a la capital, Riad. El pilot portuguès d’Hero ha caigut en el quilòmetre 276 de l’especial, a les 10 tocades del matí (hora local). Els serveis mèdics l’han atès en pocs minuts, però l’han trobat inconscient i no l’han pogut reanimar.

Gonçalves –hauria fet 41 anys el 5 de febrer– era un dels pilots més populars de la caravana, segon el 2015 (rere Marc Coma), quan era pilot d’Honda HRC. Aquest any corria amb la marca índia Hero, on un dels seus companys d’equip hauria d’haver estat el maresmenc Oriol Mena, finalment absent per lesió. Feia cinc anys que no moria cap pilot en el Dakar; l’últim havia estat el privat polonès Michal Hernik, mort per deshidratació el 2015, a Xile. En total, són 30 els participants directes morts en les 42 edicions del Dakar, 21 dels quals pilots de motos (incloent-hi els últims 12).

Ressonen ara les paraules de Gerard Farrés, que la vigília del començament de l’edició 2020 raonava en una entrevista amb L’Esportiu perquè d’un temps ençà tants pilots de motos estaven fent el pas al seient de la dreta d’un cotxe: “A les motos t’hi jugues la pell, cada vegada costa més arribar a dalt, i aquí, fent de copilot, et pots guanyar la vida.”

Tal vegada el mateix Sabine –mort el 1986, amb quatre passatgers més, quan l’helicòpter amb què controlava la cursa va xocar amb una duna– n’era ben conscient, de la perillositat que implicava el seu somni de competir desafiant el desert. “Però el Dakar és això, mestre”, hauria dit, envoltat per la seva aurèola de visionari.