El vet suís

La magnitud de la tragèdia va fer que de les set curses de F-1 que encara quedaven per disputar-se només se’n fessin tres. Van caure les de França, Suïssa, Alemanya i Catalunya, que havia de tancar el curs al circuit urbà barceloní de Pedralbes. Suïssa encara va anar més enllà i va prohibir les curses en circuit a tot el país, un vet que es va aixecar fa encara no dos anys, per permetre-hi les curses de fórmula E, a Zuric i a Berna. A Barcelona, el rapidíssim Pedralbes ja no oferia prou condicions de seguretat –el traçat incloïa 2 quilòmetres de recta al final de la Diagonal– i la F-1 ja no tornaria a la ciutat comtal fins al 1969, a Montjuïc.

Els aldarulls socials i el clima polític convuls han estat una altra causa d’anul·lació aliena a l’esport, com va passar a l’Argentina el 1976, pel cop d’estat militar, i el 1982, per la crisi que va derivar en la guerra de les Malvines. El cas més recent es va esdevenir a Bahrain el 2011. El conflicte social al regne del golf, a redós de la primavera àrab, va dur a la suspensió de la prova, dues setmanes abans de la data prevista. Curiosament, en tots tres casos la cursa suspesa havia de ser la primera del curs, igual que a Sud-àfrica el 1986, cancel·lada pel boicot al règim polític de l’apartheid. La F-1 hi va tornar breument el 1992 i el 1993, quan Nelson Mandela ja havia estat alliberat.

En canvi, els fenòmens meteorològics no han aconseguit mai frustrar una cursa, però sí una jornada d’entrenaments, com a Suzuka el 2004 i l’any passat, i a Texas el 2015. Ha anat de ben poc, però. El 1991, el GP d’Austràlia –llavors, l’últim del curs, a Adelaida– es va haver de donar per acabat després de 14 voltes (encara no 25 minuts), per la pluja torrencial. Ha estat la cursa més breu d’aquests 70 anys, però força més llarga que les que no han arribat a ser.