Arenas, el tricentenari
Tercer triomf en cinc curses de Moto 3 per al gironí, que suma la victòria tres-cents del motociclisme català en el mundial
Dovizioso guanya la cursa de Moto GP, l’endemà de l’anunci del seu adeu a Ducati
Albert Arenas és el pilot català que obté el triomf 300 en el mundial de motociclisme, amb la victòria en Moto 3 al Gran Premi d’Àustria. El gironí de l’equip KTM és, de fet, l’únic pilot del país que ha guanyat aquest 2020. Ho ha fet en tres de les cinc curses disputades i es consolida en el primer lloc de la general.
Ni Arenas ni Àlex Rins coneixien la dada quan celebraven junts la victòria al circuit de Spielberg, posant-se la capa de Superman per completar la posada en escena amb el casc que li havien anunciat a Brno i que només veure el de tribut al superheroi que el gironí només ha vist en emoticones, s’hi va capbussar. Però que sigui Arenas el tricentenari fa justícia al motociclisme català, una potència mundial que des de la caiguda del vuit vegades campió del món Marc Márquez –l’anterior vencedor, a Xest el 2019– només ha vist guanyar el pilot de KTM.
“No ha estat fàcil, però he gaudit molt la darrera volta. Ha estat dur, amb molts tocs, i estic content de com he gestionat la cursa”, és la primera reacció d’Arenas, que a més donava la primera de les dues victòries del dia a la marca austríaca, al seu circuit.
A l’inici i al final
“Cursa a cursa, que a Moto 3 no es pot gestionar perquè si et relaxes una mica te’n passen cinc”, exposa el líder del mundial, que després de fer la millor qualificació de l’any –segon– es posava al davant en la primera acceleració i, des de la segona volta, deixava fer a la resta de pilots rodant, com a molt lluny, el cinquè. Jaume Masià mirava de deixar enrere el gran grup, amb una volta sencera al davant, fins que Arenas es tornava a situar líder. Després, s’alternaria el primer lloc amb el pilot d’Algemesí. En la darrera, el gironí cedia uns metres en una frenada i Masià li treia 0.317, però a dos revolts el líder del mundial es posava al davant per ampliar el seu avantatge en la general amb 28 i 30 punts.
El cercle de Dovi
Andrea Dovizioso es convertia en el protagonista del cap de setmana, dissabte, quan es confirmava l’adeu de Ducati quan acabi l’any. La marca italiana, amb qui corre des del 2013 i amb qui no guanyava des de l’anterior cursa a Àustria, sumava el seu 50è triomf a la categoria reina, precisament amb Dovi. I en una cursa també amb bandera vermella i l’esfereïdora imatge de dues motos volant en línia recta, sense pilot.
Les Ducati ja anaven bé des de l’inici, amb Miller i Dovizioso, primer i segon, abans que Morbidelli i Zarco caiguessin a la volta 8, a 300 per hora. La moto del primer i un tros de l’altra van passar per sobre de Maverick i fregant l’espatlla de Rossi.
Pol Espargaró, el millor en els entrenaments de divendres i que havia fet la volta ràpida en la sisena i s’havia posat al davant, canviava el pneumàtic mitjà pel tou, amb 20 voltes al davant i mirant d’escapar-se de seguida. Rins i Mir (Suzuki) s’afegien als Ducati –Miller i Dovizioso– mentre Maverick Viñales rodava vintè, últim, al final de la primera volta de la segona sortida. La novena de les 20 voltes era fatal per a Pol, escombrat per Oliveira i obligat a plegar per segon cop en dues setmanes. Dovizioso ja era líder a deu voltes, Rins es posava segon i, just en el moment en què l’avançava, acabava també per terra mentre Viñales podia acabar desè.
EL PROTAGONISTA
MIllor resultat de Vierge i caiguda de Pons
Jorge Martín donaria el segon triomf del dia a KTM, en la primera cursa en què apareixia la bandera vermella. Bastianini, que era el líder del mundial, queia en el primer revolt de la quarta volta, quedava la moto sobre l’asfalt, i la cursa s’havia d’aturar amb la Kalex feta miques i Edgar Pons entre els quatre implicats en l’accident; sense conseqüències greus. La represa era a 13 voltes amb Xavi Vierge 14è i, després de més caigudes sense que ningú es lesionés de gravetat, el pilot de Castellbisbal podia remuntar fins a la quarta posició però lluny dels llocs de podi, amb Sam Lowes disputant-li el lloc. En el darrer revolt, Vierge es veia superat per un error propi.
