Franco Morbidelli (Yamaha) va guanyar, ahir, amb autoritat el Gran Premi de Terol de MotoGP al circuit de Motorland, l’onzena de les catorze curses del mundial més enrevessat dels últims temps, i afegeix més llenya al foc de la lluita pel títol. L’italià suma el segon triomf parcial després d’haver-se adjudicat el Gran Premi de San Marino. El català Àlex Rins (Suzuki) va ser segon, després d’haver vençut al mateix escenari el diumenge anterior, mentre que el podi –el sisè en onze curses– el va completar el mallorquí Joan Mir (Suzuki), que manté el lideratge del campionat i augmenta l’avantatge, perquè les Yamaha oficials del català Maverick Viñales –setè–i el francès Fabio Quartararo –vuitè– van tornar a fer figa. Venint des del darrere, Pol Espargaró (KTM) va completar una gran cursa i va finalitzar quart. El reviscolat Àlex Márquez va caure quan protagonitzava una de les seves remuntades. Aleix Espargaró va plegar per problemes tècnics a dues voltes per al final.

La sortida va estar plena d’incidents. Brad Binder (Suzuki) va envestir Jack Miller (Ducati) i tots dos van caure en l’arrencada i Takaaki Nakagami (Honda), que va fer la posició preferent i manava per davant de l’italià Franco Morbidelli (Yamaha) i d’Àlex Rins (Suzuki) gràcies a una bona sortida, va patir una caiguda desgraciada en la primera volta. Joan Mir (Suzuki), el líder del mundial, dotzè en la sortida, va ascendir fins al cinquè lloc en la primera volta. Johann Zarco (Ducati) ocupava el tercer lloc i el català Maverick Viñales (Yamaha) era quart. Morbidelli, com un coet, va batre el rècord del circuit en la cinquena volta, esmicolant el que lluïa Jorge Lorenzo des del 2015. Les Yamaha van anar abaixant prestacions –Maverick cinquè i Quartararo, setè– mentre Àlex Márquez iniciava la seva remuntada particular i era cinquè, rere Mir, amb Morbidell, Rins i Zarco escapats però a una distancia assumible de mig segon entre el primer i el quart en la setena volta. El mallorquí, ambiciós, es va situar tercer a 13 voltes del final avançant Zarco. Márquez ja era quart, però una caiguda a deu voltes del final va posar fi a la remuntada i a una rebel·lió en tota regla amb dos podis consecutius en les dues curses anteriors. Morbidelli i Rins, cada cop més enganxats, es van quedar sols al davant, amb Mir a un món inabastable de 2.6 segons i, probablement, poques ganes d’arriscar en excés atesa la seva situació de privilegi en el campionat. L’italià va seguir accelerant sense defallir i Rins ja no va tenir cap possibilitat d’atrapar-lo.