—Els últims resul­tats han demos­trat que ara mateix és el pilot més en forma de la gra­e­lla. Comença a men­ta­lit­zar-se per ser campió del món?

—«És clar que ser campió del món sem­bla pos­si­ble. Estem llui­tant amb el grup cap­da­van­ter, que era l'objec­tiu d'aquesta tem­po­rada. Estic dis­fru­tant cursa rere cursa i, de moment, les coses estan sor­tint bé a excepció de l'error comès a Jerez. Però el més impor­tant és que hi ha molta con­fiança en l'equip i en la moto.»

—A Jerez va caure i és pro­ba­ble que sense aquell con­tra­temps ara seria líder de la gene­ral en lloc de ser ter­cer.

—«Va ser una cai­guda d'aque­lles de molt mala sort a causa del tub d'esca­pa­ment, però són coses que pas­sen, i el més impor­tant és que ens hem recu­pe­rat bé. En la següent cursa, a Le Mans, vaig ser ter­cer tot i córrer encara lesi­o­nat i sense gaire força en una espat­lla. A par­tir d'aquí he gua­nyat tres cur­ses segui­des, però he de tocar de peus de terra. Cada cap de set­mana és dife­rent i cal con­ti­nuar tre­ba­llant en la mateixa línia.»

—Fins aquesta tem­po­rada encara no havia gua­nyat cap cursa del mun­dial i, de sobte, tres victòries con­se­cu­ti­ves. Com s'explica aquest salt?

—«Teníem la con­fiança que tard o d'hora arri­ba­rien. Estàvem fent una bona feina, però per unes coses o unes altres la victòria es resis­tia. Ara ja han arri­bat i ha donat la casu­a­li­tat que han estat tres de segui­des. Però això ja és el pas­sat i ara toca anar cursa a cursa i ser cons­ci­ents que no totes es podran gua­nyar. Hem d'anar pas a pas i man­te­nir la calma.»

—De moment, ja pot pre­su­mir de ser el pilot més jove a asso­lir tres tri­omfs con­se­cu­tius en el mun­dial.

—«Sí, és un motiu d'orgull, però al final el que tot­hom recorda és qui gua­nya el cam­pi­o­nat, i per això estic llui­tant.»

—El mun­dial sem­bla cosa de tres: Nico Terol, Pol Espar­garó i vostè. Hi afe­gi­ria algun altre nom?

—«De moment, crec que som aquest tres. Després esta­rien Brad­ley Smith, Tito Rabat i Efrén Vázquez, que hi estan a prop i poden donar la sor­presa en alguna cursa. És millor no des­car­tar-los tan aviat.»

—En l'aspecte per­so­nal, com viu l'espec­ta­cu­lar frec a frec que està pro­ta­go­nit­zant en les últi­mes cur­ses amb Pol Espar­garó?

—«Ho visc gai­rebé igual que si fos amb un altre pilot. A Sil­vers­ton vaig llui­tar amb Pol, a Le Mans amb Smith, a Assen amb Nico... Tots els rivals són durs i molt ràpids.»

—Qui­nes simi­li­tuds i diferències des­taca res­pecte a Pol?

—«El prin­ci­pal és que tots dos anem molt ràpid de seguida que sor­tim a la pista. Cadascú té els seus punts forts i les seves feble­ses.»

—I tots dos amb una Derbi. Sem­bla que és la marca de referència aquest any.

—«Sí, estic molt satis­fet de com fun­ci­ona la moto i encara més trac­tant-se d'una marca de casa. M'hi estic tro­bant molt còmode.»

—Ara l'espera un nou repte: pujar per pri­mera vegada al podi al Cir­cuit de Cata­lu­nya. Com visu­a­litza la cursa de diu­menge?

—«És difícil fer-ho, perquè cada cap de set­mana és dife­rent. Pot­ser em sur­ten les coses fàcil­ment o, en canvi, em costa més del pre­vist. Però con­fiem que tot pugui anar bé.»

—El fet de córrer a casa li afe­geix pressió si ho com­pa­rem amb altres cites del calen­dari?

—«Més que pressió hi ha ganes de fer-ho bé. Pot­ser hi ha una mica més de ner­vis, perquè davant de la teva afició sem­pre ho vols fer bé.»

—En cas d'asso­lir la victòria ha pre­vist algun tipus de cele­bració espe­cial per a l'afició?

—«No ho acos­tumo a pre­pa­rar. L'impor­tant és fer una bona cursa i que la dis­fruti l'afició.»