—Els últims resultats han demostrat que ara mateix és el pilot més en forma de la graella. Comença a mentalitzar-se per ser campió del món?

—«És clar que ser campió del món sembla possible. Estem lluitant amb el grup capdavanter, que era l'objectiu d'aquesta temporada. Estic disfrutant cursa rere cursa i, de moment, les coses estan sortint bé a excepció de l'error comès a Jerez. Però el més important és que hi ha molta confiança en l'equip i en la moto.»

—A Jerez va caure i és probable que sense aquell contratemps ara seria líder de la general en lloc de ser tercer.

—«Va ser una caiguda d'aquelles de molt mala sort a causa del tub d'escapament, però són coses que passen, i el més important és que ens hem recuperat bé. En la següent cursa, a Le Mans, vaig ser tercer tot i córrer encara lesionat i sense gaire força en una espatlla. A partir d'aquí he guanyat tres curses seguides, però he de tocar de peus de terra. Cada cap de setmana és diferent i cal continuar treballant en la mateixa línia.»

—Fins aquesta temporada encara no havia guanyat cap cursa del mundial i, de sobte, tres victòries consecutives. Com s'explica aquest salt?

—«Teníem la confiança que tard o d'hora arribarien. Estàvem fent una bona feina, però per unes coses o unes altres la victòria es resistia. Ara ja han arribat i ha donat la casualitat que han estat tres de seguides. Però això ja és el passat i ara toca anar cursa a cursa i ser conscients que no totes es podran guanyar. Hem d'anar pas a pas i mantenir la calma.»

—De moment, ja pot presumir de ser el pilot més jove a assolir tres triomfs consecutius en el mundial.

—«Sí, és un motiu d'orgull, però al final el que tothom recorda és qui guanya el campionat, i per això estic lluitant.»

—El mundial sembla cosa de tres: Nico Terol, Pol Espargaró i vostè. Hi afegiria algun altre nom?

—«De moment, crec que som aquest tres. Després estarien Bradley Smith, Tito Rabat i Efrén Vázquez, que hi estan a prop i poden donar la sorpresa en alguna cursa. És millor no descartar-los tan aviat.»

—En l'aspecte personal, com viu l'espectacular frec a frec que està protagonitzant en les últimes curses amb Pol Espargaró?

—«Ho visc gairebé igual que si fos amb un altre pilot. A Silverston vaig lluitar amb Pol, a Le Mans amb Smith, a Assen amb Nico... Tots els rivals són durs i molt ràpids.»

—Quines similituds i diferències destaca respecte a Pol?

—«El principal és que tots dos anem molt ràpid de seguida que sortim a la pista. Cadascú té els seus punts forts i les seves febleses.»

—I tots dos amb una Derbi. Sembla que és la marca de referència aquest any.

—«Sí, estic molt satisfet de com funciona la moto i encara més tractant-se d'una marca de casa. M'hi estic trobant molt còmode.»

—Ara l'espera un nou repte: pujar per primera vegada al podi al Circuit de Catalunya. Com visualitza la cursa de diumenge?

—«És difícil fer-ho, perquè cada cap de setmana és diferent. Potser em surten les coses fàcilment o, en canvi, em costa més del previst. Però confiem que tot pugui anar bé.»

—El fet de córrer a casa li afegeix pressió si ho comparem amb altres cites del calendari?

—«Més que pressió hi ha ganes de fer-ho bé. Potser hi ha una mica més de nervis, perquè davant de la teva afició sempre ho vols fer bé.»

—En cas d'assolir la victòria ha previst algun tipus de celebració especial per a l'afició?

—«No ho acostumo a preparar. L'important és fer una bona cursa i que la disfruti l'afició.»