El Dakar prepara el nou cicle
Motor. Mini, Toyota i BRX (amb Nani Roma) parteixen com a favorits en una de les últimes edicions que parlaran el llenguatge elèctric
Amb 46 catalans formant part de 30 equips, el segon Dakar a l’Aràbia Saudita arrenca avui amb un pròleg d’11 km i una expectativa de canvi enorme per a les següents edicions, que seran terreny adobat per a la irrupció de les energies alternatives. De fet, Guerlain Chicherit mostrarà –fora de competició– un Peugeot 3008 DKR propulsat per electricitat acumulada en bateries. No competirà perquè li ha faltat temps per posar a punt la tecnologia de pila de combustible –electricitat obtinguda a partir d’hidrogen, amb un munt de quilos menys de bateries a bord–, que desembarcarà a partir de l’any vinent. Amb tecnologia similar, també ho farà Cyril Desprès –amb l’objectiu de fer podi el 2023– i tot un gegant com Audi Sport. Però per a la història quedarà que el pioner de la propulsió elèctrica va ser el català Albert Bosch, el 2015.
Duel Mini-Toyota
Dels 268 inscrits (una vuitantena menys que un any enrere), els primeres espases són els mateixos. En cotxes, el duel Mini-Toyota està servit, amb el dubte de fins on pot arribar l’opulent projecte BRX Hunter patrocinat per Bahrain, amb la tècnica en mans de Prodrive –elit mundial en competició– i que es permet el luxe de fitxar Loeb i Nani Roma d’entrada, amb l’handicap per al català del canvi de copilot a última hora per la Covid-19 de Dani Oliveras.
La lluita és entre conceptes –els Mini són buguis de dues rodes motrius i els Toyota i BRX són 4x4– i pilots, amb Sainz i Peterhansel defensant els colors de Mini –i Terranova i Vasiliev amb antics models 4x4– i Al-Attiyah, De Villiers (equip oficial Gazoo), Al Rajhi, Ten Brinke, Przygonski i Van Loon (Overdrive) amb aspiracions. Els Peugeot de Desprès i Al-Qassimi i el Ford de Prokop també compten en una categoria en què Isidre Esteve-Txema Villalobos hereten el Toyota d’Alonso-Coma del 2020 per treure el cap en els primers llocs i en què es trobarà a faltar Xavi Foj (30 participacions). Pel que fa als buguis lleugers (SSV), Gerard Farrés i Armand Monleon són els catalans més ben situats, amb aspiracions de podi en una categoria monopolitzada per Can-Am.
KTM, a recuperar-se
KTM presenta tres exguanyadors (Toby Price, Sam Sunderland i Mathias Walkner) per intentar recuperar el que Ricky Brabec i Honda els van prendre fa 12 mesos: l’hegemonia de 18 victòries seguides. Al costat de Brabec, Honda alinea Benavides, Cornejo i Joan Barreda. Van Beveren (Yamaha) i Quintanilla (Husqvarna) –en el fons, una KTM, com també ho és la Gas Gas de Laia Sanz– també compten en una categoria que és la porta d’entrada als joves talents, de què cada any n’apareix algun. Hi ha un bon grapat de catalans amb possibilitats de fer-ho bé, liderats per l’equip Rieju (també amb motos KTM) de Pedrero, Mena i Calmet, la mateixa Laia Sanz –pendent del seu estat físic després de la borreliosi que ha patit per culpa de la picada d’una paparra– i el millor debutant del 2020, Jaume Betriu.
En camions, sense el duet De Rooy-Iveco, els quatre Kamaz oficials hauran de vigilar tan sols els prometedors Maz bielorussos (podi el 2020), els millors pilots txecs (Macik i Loprais) i el Tatra del xilè Casale, excampió en quads.
De l’univers català, destaca l’enorme equip FN Speed, de Santi Navarro, que serà un dels més impacte al bivac, amb 72 persones. Donarà servei a sis motos –incloent-hi l’equip Rieju–, tres cotxes, set SSV i un camió.
Aquest any, també s’estrena la categoria de clàssics, que competiran en modalitat de regularitat. Sis equips catalans s’hi han inscrit, entre què destaca Classics Competició, amb dos Range Rover i un Unimog. El Range de Vidal-Maimí és la unitat que Salvador Cañellas va conduir l’any 1985.
MOTOS
KTM, a recuperar l’hegemonia que Brabec i Honda li van prendre, 18 anys desprésMenys velocitat, més tecnologia
12 etapes (una marató, sense assistència), 7.756 km en total i 4.778 cronometrats, amb la promesa que baixarà la velocitat i pujarà l’exigència d’orientació i navegació. Si fa no fa, com cada any, i no sempre es compleix. El llibre de ruta electrònic en substitució del suport de paper (de moment, només per als pilots de categoria elit i no per a motos i quads, que incorporen coixins de seguretat a la vestimenta, com en MotoGP), repartit poc abans de l’inici de l’etapa, apunta el futur que ve.
