El Dakar ha perdut una llegenda. La mort als 68 anys d’Hubert Auriol, l’Africà, commocionava la caravana de la cursa un cop acabada la setena etapa, de Ha’il a Sakaka, amb 284 quilòmetres d’enllaç i 453 d’especial. Era la primera en format marató, que impedia als participants rebre assistència abans de sortir avui en la vuitena i al final de la qual el xilè José Ignacio Cornejo (Honda) tenia un escàs segon de marge respecte de l’australià Toby Price (KTM) al capdamunt de la classificació de motos. En cotxes, Stéphane Peterhansel (Mini) ampliava el marge tot i veure com se li resisteix encara el triomf d’etapa en aquesta edició. Yazeed al-Rajhi (Toyota) guanyava a casa per primer cop, i ja té dues victòries després de l’estrena el 2015 a Xile. Saleh Alsaif allargava l’alegria saudita en cotxes lleugers i l’argentí Manuel Andújar se situava líder amb el seu triomf d’etapa en quads. En motos, era el campió de la darrera edició, Ricky Brabec (Honda), el primer vencedor parcial.

Motos i cotxes, categories en què Auriol guanyava el 1981 i el 1983 sobre dues rodes i el 1992 sobre quatre –amb Philippe Monnet a la dreta– per convertir-se en el primer campió de les dues categories abans que Peterhansel i Nani Roma s’afegissin al selecte club.

Els duels amb Cyril Neveu, sobretot el del 1987 amb els dos turmells fracturats en la penúltima etapa, feien créixer la seva llegenda al costat de la de la cursa. Segon el 1994 en cotxes, la trucada per fer-se càrrec de la prova i dirigir-la fins al 2003 lligava per sempre la seva figura al Dakar i al món del motor perquè forma part de la Legió d’Honor de França i del Saló de la Fama de la FIA. Amb ell, l’inici del ral·li va sortir de França, amb Granada el 1995, 1996 i 1999 i Dakar el 1997 i el 2000. Nascut a Addis Abeba (Etiòpia), la malaltia que l’ha acompanyat en els seus darrers anys no li va impedir visitar el Dakar el 2020.