El rosinc Maverick Viñales (Yamaha) ha excel·lit en la batalla contra les Ducati i les Suzuki i ha guanyat amb brillantor al circuit de Losail amb un temps de 42:28.663 el Gran Premi de Qatar, la primera cursa de la temporada de MotoGP. Viñales s’erigeix doncs en el primer líder del mundial i presenta candidatura en un campionat que promet alternatives i que avui ha ofert una cursa vibrant que el rosinc ha gestionat amb fermesa i intel·ligència –preservant els pneumàtics i atacant en el moment precís–, guanyant per tercera vegada, segona en Moto GP, al circuit qatarià. El segon lloc ha estat per al francès Johann Zarco (Ducati) –a 1.092–i el podi l’ha completat l’italià Pecco Bagnaia (Ducati), a 1.129. El català Àlex Rins (Suzuki) ha estat sisè rere Joan Mir (Suzki), quart, i Fabio Quartararo (Yamaha), cinquè.

Quatre Ducati han copat la sortida. Pecco Bagnaia, que havia fet la pole, ha sortit com un coet. Rere seu, Jack Miller, Johan Zarco i el sorprenent Jorge Martín, que partia de la catorzena posició i s’ha enfilat al quart lloc com per art de màgia, completaven la marxa triomfal vermella.Tot seguit, hi lluitaven les Yamaha de Fabio Quartararo i Maverick Viñales. Tots dos han avançat ràpidament Martín. El rosinc ha establert el nou record de la pista amb un registre d’1:54.624, superant el que tenia el ja retirat Jorge Lorenzo des del 2016, i donant a entendre que la batalla campal contra Ducati seria ferotge. Àlex Rins (Suzuki) era sisè i, Joan Mir (Suzuki), el campió, setè, seguint un ordre de marques prou fidel al que s’havia vist en els entrenaments.

Quartararo ha superat Miller i ha ascendit al tercer lloc rere l’italià Bagnaia, el líder, i el francès Zarco. En la setena volta, Viñales també ha superat Miller i ja era quart. Bagnaia duia gairebé un segon sobre Quartararo, tercer –mig sobre Zarco–, amb catorze voltes per davant i amb les Suzuki a l’aguait esperant errors. Viñales ha avançat Quartararo en la setena volta enlairant-se al tercer lloc, i un altre català, Rins, ha deixat enrere Mir i ja era sisè guanyant-se el dret a formar part del grup capdavanter de sis pilots.

Els catalans no s’han aturat. Viñales, immens, ha passat Zarco i ja era segon encara amb deu voltes per gestionar, però amb sensacions immillorables. Rins ha pujat fins al cinquè lloc en detriment del francès, que s’ha anat esbravant com ja li va passar molts cops el curs passat. El pròxim objectiu de l’engrescat rosinc era Bagnaia. Li va començar a mostrar la roda en una lluita aferrissada que ha anat provocant un reagrupament de fins a vuit pilots amb la reinserció de Mir i la irrupció de Pol Espargaró.

Pletòric, Viñales s’ha erigit en líder a vuit voltes del final. La remuntada de Rins l’ha dut al quart lloc, rere Bagnaia, tercer, i Zarco, segon, en el marc d’una cursa molt agraïda de veure. Mir ha perseverat fins al cinquè lloc i s’ha situat quart a quatre voltes. Una Yamaha, contra dues Ducati i dues Suzuki. Viñales ha obert un forat de 0.7 respecte de l’italià, que ha incrementat fins a poc més d’un segon en la divuitena volta i que ha anat augmentant sense incidents. Mentre, Mir prosseguia la seva ascensió i ja era tercer, desfermat i amb Zarco, segon, posat entre cella i cella. Bagnaia ha quedat relegat al quart lloc. Mir ha fet la feina en la darrera volta, però quan era segon, no ha sortit amb prou velocitat de la darrera corba i les Ducati de Zarco i Bagnaia han apel·lat a la potència del seu motor en la recta final i l’han engolit.