La Ducati Desmosedici GP21, la moto més ràpida de la història de MotoGP, també vola a Jerez, el circuit escenari del Gran Premi d’Espanya d’aquest cap de setmana. Ho va demostrar Pecco Bagnaia (1:37.209), el més ràpid en la jornada d’entrenaments lliures, en què tothom tenia un ull posat en Marc Márquez (Honda), que tornava a l’escenari del crim. El fatídic circuit on va tenir un accident que l’ha portat pel camí de l’amargura més d’un any. El Tro de Cervera, que va guanyar el seu últim gran premi a Xest el 19 de novembre del 2019, va començar molt fort al matí, en què va fer el tercer millor temps (1:38.291), però a la tarda ja no el va millorar i es va limitar a fer quilòmetres sense prendre riscos.

Una altra cosa que també es veu, amb tot, és que Honda continua un esglaó per sota de la resta de competidors en el mundial. Quartararo (Yamaha), líder del mundial, va quedar a menys de dues dècimes de Bagnaia, ara mateix el seu principal rival en el campionat, però també van fer temps competitius la sorprenent Aprilia d’Aleix Espargaró i la Suzuki d’Àlex Rins, i fins tot KTM va començar a treure el cap després d’un inici de mundial difícil. Binder va ser el més ràpid al matí i Oliveira va acabar fent el setè temps. Pol Espargaró, que va caure en la primera sessió, no va baixar, com el seu company, d’1:38, però com sempre avui es veurà realment els pilots que van guardar forces –seria lògic en el cas de Márquez–, els que van provar pneumàtics i reglatges i els que realment van buscar el límit dels seus motors.

Respecte als tres primers grans premis, més enllà del desgast que durant la cursa passa factura, es confirma la igualtat entre la dotzena d’aspirants al mundial. Els catorze primers van rodar en un segon i el tretzè va ser precisament tot un campió del món, Joan Mir. Qui no aixeca el cap de moment és Valentino Rossi, que amb la Yamaha de l’equip Petronas va ser l’antepenúltim (1:38.698) en un circuit on ha conquerit set victòries en els últims set anys, l’última el 2016.

Els pilots van expressar la decepció per la manca d’aficionats, per segona temporada seguida, a les graderies d’un dels circuits calents del mundial. “De què serveix una grada buida? Seria millor que primer ens curéssim tots i després omplir els circuits”, va expressar Mir, copsant el parer general a la línia de boxs però admetent que un retorn precipitat dels aficionats podria esdevenir una arma de doble tall si la pandèmia no està controlada.