…I va baixar a la mina, a picar pedra. Per als comptes del campionat, ahir només hi havia en joc vint-i-cinc punts, però la demostració d'Elias té un valor afegit que no es pot quantificar. Punts a banda, aquesta victòria posa les coses al seu lloc, i foragita els dubtes que les seves darreres curses començaven a generar. Vells fantasmes del passat ja desterrats, o així ho crèiem, en un inici de temporada triomfal i il·lusionador. Ho hem escrit aquí, i ho heu llegit en molts llocs. Moto 2 és el campionat d'Elias. Millor encara, és el campionat per a Elias. Per reivindicar-lo, per recuperar-lo, per tornar-lo allà d'on mai no hauria d'haver sortit. Ara, després del que hem vist a Alemanya, ens atrevim a afirmar que aquest títol només el pot perdre el mateix Toni. És una qüestió de sensacions que, com en el cas de Marc Márquez, estan plenament recolzades per la ciència matemàtica: qui aconsegueix més punts, és el campió. El nou fenomen del mundial sorprèn fins a gairebé espantar. Que no és normal, això que estem veient, que aquest nano, perquè no en podem dir una altra cosa, va camí de trencar-ho tot. Però tranquils, aquí i ara, no perdrem el temps amb estadístiques que relacionen èxit i edat, comparant pilots i atorgant títols honorífics. Aquí, ja ho hem dit, ens guiem per les sensacions, i avui, ara i aquí, el que ens provoca en Marc es difícil d'explicar. Segurament deu ser quelcom a mig camí entre la sorpresa i l'admiració, amb algun punt d'emoció i una bona part d'il·lusió. Això, sobretot: molta il·lusió.