MotoGP

Martín, un altre a la llista

GP d’Estíria. El madrileny domina de punta a punta la cursa de MotoGP i obté la seva primera victòria en la categoria reina, en una cursa sense resultats destacats per a cap pilot català

Que Jorge Martín no era un suflé, ja se sabia. Que un pilot faci una pole en la seva segona apa­rició en la cate­go­ria reina, i a més amb la moto d’un equip satèl·lit –per molt que les diferències es difu­mi­nin, con­ti­nuen exis­tint–, és notícia. Que en la mateixa tem­po­rada, i després de per­dre’s qua­tre cur­ses per una lesió impor­tant, gua­nyi un GP domi­nant-lo de punta a punta després d’una altra posició pre­fe­rent porta a dues con­clu­si­ons: una, que estem davant un aspi­rant a campió del món a un ter­mini entre curt i mitjà. L’altra, que els pilots que han mar­cat l’última dècada con­ti­nuen bus­cant el camí per­dut.

Martín va domi­nar clara­ment una cursa amb dues sor­ti­des. La pri­mera va que­dar en no-res perquè en la ter­cera volta el con­vi­dat Dani Pedrosa va caure i Lorenzo Sava­dori no va poder evi­tar enves­tir la KTM amb l’infor­tuni que l’Apri­lia, car­re­gada amb 25 litres de gaso­lina, es va encen­dre i va cau­sar una foguera de les que no se solen veure. L’italià va aca­bar la cursa allà, men­tre que Pedrosa va poder refer-se.

No se’ls va posar bé, la segona sor­tida, a Mave­rick Viñales i Marc Márquez. El pilot de Roses, que havia fet una pri­mera sor­tida fantàstica, va calar la moto en l’inici de la volta de for­mació i va haver d’ini­ciar la segona cursa des del car­rer de boxs per com­ple­tar 27 vol­tes en l’ano­ni­mat. Márquez també va rene­gar de la ban­dera ver­me­lla, ja que en aquell moment era ter­cer. En la cursa de veri­tat va anar com els crancs (16è), però va remun­tar per ser la pri­mera Honda. Cada cop és més clar que la victòria d’Assen va arri­bar per la suma del talent de Márquez i una sèrie de cir­cumstàncies a favor, perquè les motos d’HRC van a remolc de tots els cons­truc­tors excepte Apri­lia –llas­ti­mosa l’ava­ria de motor d’Aleix Espar­garó en la volta 5–, i a distància nota­ble de Ducati, Suzuki –que a Spi­el­berg ha fet un pas enda­vant– Yamaha i KTM.

Quar­ta­raro, més i més

La constància en el podi és la gran vir­tut de Fabio Quar­ta­raro. Ja va donar el títol 2020 a Joan Mir i aquest any s’està ali­ant amb el francès. El seu ter­cer lloc, com­bi­nat amb el sisè de Zarco –dues posi­ci­ons per­du­des en l’últim terç de la cursa– i la cai­guda de Bin­der quan per­se­guia Zarco, con­so­li­den un avan­tatge de 40 punts del líder que, si bé no el pro­te­geix d’una ratxa de victòries d’un dels rivals, li per­met afron­tar les nou cur­ses que que­den pen­sant que la regu­la­ri­tat pot ser sufi­ci­ent. Perquè tam­poc s’intu­eix qui pot aga­far una ratxa de victòries.

El mateix patró es pot apli­car a Moto2. El quart lloc de Remy Gard­ner és àmpli­a­ment sufi­ci­ent quan el per­se­gui­dor, Raúl Fernández, queda setè. Falta com­pro­var si Marco Bez­zecchi –segona victòria en Moto2, la pri­mera també en aquesta pista el 2020– s’afe­geix a la pugna. En Moto3, Pedro Acosta no per­dona. El líder murcià, amb un sol podi en les qua­tre cur­ses ante­ri­ors, torna a recu­pe­rar l’auto­ri­tat de l’inici de la tem­po­rada i la seva victòria en el cos a cos con­tra el seu gran rival, el cas­te­llo­nenc Ser­gio Gar­cia Dolz, (Gas Gas) ho tes­ti­fica.

EL PROTAGONISTA

Pensava en el podi, però de cap manera en la victòria. És un pas més en el meu somni de ser campió de MotoGP un dia
Jorge Martín
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)