Sí, però un déjà-vu positiu i dels que no cansen.

El 2020 vam acabar molt d’hora, a l’octubre, i fins al juny passat no ens hi vam posar perquè es va ajornar fins a finals d’any el mundial d’X-Trial (indoor). Vam tenir una pretemporada molt llarga.

Sí. Un mes abans de l’inici em va caure la moto a sobre en un entrenament i em vaig trencar el peroné. En el primer gran premi, a Itàlia, ho vaig passar molt malament però vam poder anar de menys a més i recuperar molt bé.

Primer de tot va ser una llàstima perdre grans premis com els del Japó, Anglaterra i la República Txeca, perquè el calendari va quedar molt concentrat, però haig d’admetre que he tingut sort perquè els dos grans premis m’haurien enganxat amb la lesió i no hauria pogut competir-hi de cap manera. Tot just hauria fet una setmana que tindria la placa a l’os. Però per al trial també era important salvar el campionat.

Ho vaig agrair molt perquè si t’ho mires bé el nivell dels esportistes a Catalunya és extraordinari i en aquell moment penses que hi ha sacrificis que valen la pena.

Sí. Que s’hi arribi fàcilment, que s’entengui la carrera, que aquesta sigui espectacular i que la gent la gaudeixi. Som un esport minoritari i, per tant, has d’apropar-lo a la gent.

És una llegenda viva i ho deixa després de fer una gran temporada. Ha estat extraordinari poder compartir amb ell tots aquests moments durant els quinze anys en què hem estat companys d’equip. N’hem vist de tots els colors. Va ser un cap de setmana molt emotiu, pel títol i també perquè ell plegava.

M’ho consultaran perquè ha de ser algú que aporti un extra a l’equip. Serà un pilot jove amb capacitat de lluitar també pel títol mundial i això serà una motivació extra per mi el proper any.

Tots tres han progressat d’una manera increïble. A Busto el coneixem perquè va estar vam nosaltres i Marcelli és el més jove i també ja ha competit amb una Honda oficial. Qualsevol dels tres pot fer més passos endavant si està amb nosaltres el 2022.

La Laia és tota una llegenda i que hagi volgut tornar al trial set o vuit anys després és molt bo per a nosaltres, ja que la seva figura gràcies a l’enduro i també a les seves participacions al Dakar ha crescut molt. Si algú pot fer una cosa com aquesta, tornar tant de temps després i guanyar, és ella.

Si soc sincer, la meva casa és el Repsol Honda Team. És on m’agradaria quedar-me i treballar directament amb els pilots. Però encara ho veig lluny. Fins al 2024 tinc contracte i tinc ganes de continuar competint. Després, si cal ajudar en l’organització dels grans premis i del mundial, també ho faré, però a la federació no m’hi veig, és un càrrec massa polític.

Teníem molts objectius marcats per al 2020 i hem perdut moltes oportunitats i altres s’han ajornat; però ja tenim planejades visites a Israel, Estònia i Tailàndia i també al Japó. És una cosa que m’agrada molt perquè veus la gent com ho gaudeix i d’allà pot sorgir una prova per exemple del mundial X-Trial. Tenim molts fronts oberts.

Fa pinta que sí, perquè amb la gent amb qui estic parlant sembla que l’activitat es recupera i Fujinami, ara que està retirat, obrirà més mercats als països orientals.

Es correrà a Barcelona, Andorra i Portugal, però no està tot tancat. No anirem al Sant Jordi si estan creixent els casos a Catalunya. La idea és fer dues o tres proves al novembre, un mundial indoor molt curt, i al gener i febrer començar el 2022 amb un mundial normal, ja amb més proves.

És un número, quan hi penso, increïble, però també ho va ser el 10 i el 20, però prefereixo plantejar-me campionat a campionat sense mirar més enllà i gaudir-lo mentre competeixes i també si el guanyes.

Hem de posar-ho més fàcil, que sigui espectacular i divertit. S’ha de fer entendre a la FIM que si es vol créixer i entrar en aquesta era on pots generar drets de televisió has de canviar de mentalitat.

No, però ells s’han sabut adaptar. Tenen un grandíssim promotor com és Dorna. Això és el que ens faltaria a nosaltres, algú que hi posés diners i temps i que la FIM ho acceptés, perquè de vegades han entrat promotors però no es posen d’acord. Un promotor necessita un molt bon patrocinador i un patrocinador necessita que hi hagi molta gent, i si no deixes fer un xou que arribi al públic i que es pugui entendre, és difícil que la gent vingui.