Si el mundial de MotoGP es reduís a circuits amb un traçat en el sentit contrari a les agulles del rellotge, o sigui amb una majoria de revolts cap a l’esquerra, Marc Márquez, el xèrif d’Austin, en seria el líder indiscutible, amb un triomf a la mítica pista texana, un altre a Sachsenring i la segona posició d’Alcanyís. La majoria de circuits giren en el mateix sentit que les agulles del rellotge. No és un fet aleatori ni el caprici dels directors de cursa. La variable que ho decideix és evitar que els pilots, al matí, tinguin el sol de cara a la recta principal.

Abans de prendre mal al braç dret, les estadístiques del cerverí ja deixaven clar que el seu percentatge de triomfs era força superior en aquests circuits inversos. De fet, per exemple, a Austin hi va celebrar el setè triomf en vuit participacions. En l’altra cursa, el 2019, va caure quan era líder. Els seus onze títols a l’oasi alemany de Sachsenring –un en Moto2 i deu en MotoGP–, amb l’única interrupció per absència del 2020, avalen encara més aquesta teoria. A Motorland hi ha guanyat cinc cops.

A aquest do innat per gestionar les inclinacions cap a l’esquerra, ara s’hi afegeix el dolor que encara té quan fa tot just sis mesos que ha tornat, i que es fa més evident en els revolts a la dreta perquè ha de fer treballar més el braç dolent. “Tot ha quadrat”, va afirmar el català eufòric amb el triomf al sarró, el 84è en una cursa mundialista i el 58è en la categoria reina, en què va inaugurar el caseller l’any 2013.

El triomf a Austin –el tercer català del curs en què Maverick Viñales es va imposar a Qatar i que millora els dos obtinguts l’any passat, un de Viñales i un altre d’Àlex Rins– és una alegria en temps difícils, lògicament, però també una motivació de futur de cara al curs 2022, en què, si tot va com ha d’anar, lluitarà de nou per obtenir el seu setè títol mundial de MotoGP.