En Josep Rovira Paxau va néixer al Mas Carboneres, una masoveria amb unes 10 hectàrees de terra dins del terme municipal de Gurb (Osona) el 27 de maig del 1952. Va ser el quart fill de l’Andreu i la Maria i l’havien precedit la Montse, la Carme, en Joan i el van seguir l’Andreu i en Miquel. Tot i l’interès dels seus progenitors, a en Josep no li van interessar mai gaire els temes de pagès, el camp, el bestiar... En canvi el tractor, el cotxe, la moto i les eines... remenar era el seu objectiu i un espai per a nous reptes. Va estudiar EGB a les escoles Sant Joan de Roda de Ter –Els Capellans, com era conegut el centre–, a una hora de camí a peu des de casa. El següent pas va ser estudiar ‘Maestria Industrial’ (equivalent a la formació professional actual) a la Salle de Manlleu, combinat amb l’aprenentatge a la fàbrica tèxtil Salamí (Can Grau) de les Masies de Roda.

Va començar a forjar les seves dots de preparador de motos en un petit taller improvisat a casa, després de deixar el món del ciclisme, en el qual havia competit fins a la categoria amateur. En tornar del servei militar obligatori va obrir el taller Motos Paxau de Torelló junt amb l’Aurora, que més endavant seria la seva dona, i més tard s’hi va afegir la Marta, la seva filla. Aquest petit taller va ser de seguida l’epicentre de nombroses preparacions, tant de motos de motocròs com de trial, encara que la balança s’acabaria decantant pel trial, la seva gran passió.

Així i tot, va ser fonamental en la trajectòria esportiva de Toni Arcarons, diverses vegades campió d’Espanya de motocròs. Una de les seves motos, la Montesa Cappra 125 refrigerada per aigua, va mostrar la capacitat d’innovació tècnica que era capaç de desenvolupar i va merèixer nombrosos articles a la premsa especialitzada. Les Bultaco Sherpa, les Montesa Cota o les Ossa Mick Andrews modificades per Paxau, van anar guanyant rellevància en l’ambient del trial. També va promoure curses de trial per a aficionats, que es van transformar finalment en un campionat comarcal (COTA, Campionat d’Osona de Trial Aficionat).

Paxau va entrar a col·laborar directament amb l’equip de competició d’Ossa abans de fer-se càrrec del desenvolupament de les motos Merlin, una jove marca creada el 1980 per Ignacio Bultó i Pere Arpa després de la desaparició de Bultaco. Els primers èxits van arribar amb els títols estatals de trial júnior 1983 (Jordi Solé) i sènior 1984 (Alberto Puig, actual mànager de l’equip Repsol Honda al mundial de MotoGP). El 1984 i 1985 les Merlin de Paxau van aconseguir el Campionat d’Espanya amb Lluís Gallach com a pilot, a mes d’una meritòria setena posició en el Campionat del Món.

Al Saló de l’Automòbil de Barcelona del 1985 es va presentar el projecte d’una nova moto de trial promoguda per Narcís Casas i Josep Maria Pibernat amb el nom de Gas Gas. El projecte d’engegar un nou repte tècnic des de zero va atraure Paxau, i al seu taller de Torelló es va materialitzar el naixement de la nova moto que va veure la llum el 1986 (amb el nom de Gas Gas Halley 325, fent referència al cometa Halley visible el 1986) i amb Gabino Renales com a pilot va aconseguir la primera victòria estatal al Trial de Llafranc. El mateix dia Àlex Crivillé va aconseguir el titol en el Critèrium Solo Moto de velocitat al Jarama a Madrid, amb una Honda MBX de l’equip Taulé preparada per Paxau, després d’haver guanyat amb autoritat les curses de Jerez i Calafat prèviament.

El primer gran èxit internacional, àmbit en el qual Paxau ja comptava amb un gran prestigi, va arribar el 1987. Gabino Renales va aconseguir la victòria en el Gran Premi de Bèlgica. El desenvolupament de les motos Gas Gas a Torelló va ser incessant, a la vegada que s’aplicaven noves solucions tècniques que van convertir les motos catalanes en el focus d’atenció arreu del món. A principis dels 90 els èxits de les Gas Gas eren increïbles i Amós Bilbao com a pilot referència en va ser un clar exponent.

La competitivitat de les motos fetes per Paxau era el camí a seguir i l’eina desitjada pels millors pilots. Així ho va percebre Jordi Tarrés, campió del món en anys anteriors i que va fitxar per la marca amb seu a Girona. El binomi Paxau-Tarrés va ser infal·lible el 1993, 1994 i 1995 amb la consecució de tots els títols possibles, tant dins del territori estatal com al Campionat del Món, aconseguint per primera vegada els títols mundials amb moto i pilot de casa. Els interessos de la marca cap a l’enduro, tot i el gran èxit de les motos de trial, va incomodar Paxau i això va portar a la ruptura entre les dues parts a finals del 1998.

Aquesta circumstància va propiciar el naixement d’un nou projecte de moto de trial, la Sherco (Sher de Sherpa i co de Bultaco), promoguda per l’industrial francès Marc Teissier i l’expilot Andreu Codina, conscients que la viabilitat del projecte només era possible amb la participació de Paxau. El primer model es va presentar el 1999 i aquella temporada el pilot britànic Graham Jarvis ja va competir en el mundial. Les motos Sherco dissenyades i desenvolupades a Torelló i fabricades a Caldes de Montbui, van copsar molt aviat una part important del sector de les motos de trial, refermat amb el disseny i desenvolupament d’un motor de 4 temps que en mans d’Albert Cabestany va conquerir nombrosos èxits. El 2017 Paxau va tancar l’etapa professional de més de 40 anys dedicada al món del motor, amb un pes molt rellevant en l’àmbit internacional i la seva petjada tècnica segueix present en l’actualitat, tant amb les marques amb les quals ell va tenir relació com en moltes d’altres que van veure en el seu criteri un guió a seguir.

Al llarg d’aquests 40 anys d’activitat professional, per les instal·lacions de Motos Paxau a Torelló hi han passat bona part dels millors exponents del món del trial, com també d’altres àmbits del motociclisme i ha estat part important en la trajectòria esportiva per molts d’ells. De motocròs (Toni Arcarons, Jordi Arcarons), de velocitat (Àlex Crivillé) i de trial: Albert Juvanteny, Lluís Gallach, Alberto Puig, Jordi Solé, Amós Bilbao, Xavier Vilalta, Jordi Tarrés, Cèsar Panicot, Marc Catllà, Angel García, Juan Luis López de la Torre, Jorge Arjones, José M. Juan, Xavier Puigdemont, Marc Freixa, Josep Arcarons, Marcel Justribó, Andreu Codina, Gabino Renales, Joan Pons, Albert Cabestany, Dani Oliveras, David Cobos, Melcior Estorch, Graham Jarvis, Steve Colley, Loris Gubian, Emma Bristow... Entre tots ells, nombrosos títols estatals, d’Europa i del Món amb les motos creades per Paxau.

A més de tota aquesta gran trajectoria en el món del motociclisme d’alta competició, el taller de Motos Paxau de Torelló va ser l’epicentre de la reparació, preparació i lloc on trobar l’assessorament per a milers d’aficionats i practicants d’arreu del món, els quals van confiar en la posada a punt de les seves motocicletes al llarg dels més de 40 anys d’atenció al públic.

(*) Miquel Rovira és fotoperiodista i germà de Paxau, que va morir dissabte passat.