La incertesa d'uns entrenaments lliures fets sobre mullat no va ser res comparat amb el que va passar just abans de començar la cursa de 125cc. Semblava que seria una carrera en sec, perquè llevat del final del quart sector i la recta principal, que era moll, la resta del circuit estava sec. Però encara no tres minuts abans de les onze, hora de la sortida, va començar a ploure, la cursa va ser declarada en moll i les presses i el canvi de plans van apoderar-se de la graella. Quinze minuts més tard, pneumàtics de ratlles, gas avall i a córrer. Però ja sense pluja, i amb el circuit assecant-se a cada volta.

Vázquez primer i Márquez segon va ser el primer pas pel primer revolt, però ràpidament Nico Terol va situar-se al capdavant i, dos segons més ràpid que la resta, va marxar endimoniat cap a una victòria incontestable. Al darrere, una altra cursa, la que tenien Pol Espargaró i Effrén Vázquez lluitant pel segon lloc. I més endarrere, Marc Márquez batallant amb l'espatlla masegada i per no perdre posicions respecte a Espargaró. Amb prou feines va fer-ho –van passar-lo Rabat, Folguer, Kornfeil i Smith– i si no fos per la caiguda de Vázquez en la darrera volta hauria acabat vuitè. Un Vázquez que va haver de cedir a l'empenta de Tito Rabat, que dels més de dos segons que cedia amb Espargaró i Vázquez a 9 voltes de la fi va situar-se al seu costat a tres voltes. I a partir d'aquí, pilotatge sense fre, d'excessos i salvatge fins al tercer lloc final, amb toc inclòs amb Vázquez.