El monòleg sense fi

Moto GP, la teòrica mare de totes les cate­go­ries, és un solemne avor­ri­ment perquè Jorge Lorenzo no té rival. En comp­ta­des oca­si­ons Dani Pedrosa se li acosta, i quan tots els astres són a lloc el de Cas­te­llar gosa pujar-li a cavall. Però a banda d'això no hi ha res més a Moto GP. No perquè tant Casey Sto­ner com Valen­tino Rossi han estat aban­do­nats pels seus equips. Lògic, si es té en compte que no comp­ten per a res en la clas­si­fi­cació pel mun­dial i que tots dos mar­xa­ran de l'equip al final de tem­po­rada. Si cal fer evo­lu­ci­o­nar la Yamaha i la Ducati, es tindrà en compte l'opinió d'un pilot que d'aquí a vuit cur­ses mar­xarà a l'equip rival? El pri­mer títol de campió del món de Jorge Lorenzo a Moto GP haurà estat, per la seva qua­li­tat i per les cir­cumstàncies dels rivals, un pas­seig impropi de la cate­go­ria on hi ha els millors pilots.

Rossi i Sto­ner, aban­do­nats per Yamaha i Ducati, ja no són rivals per als tri­omfs par­ci­als