No deixa de ser un fet extraordinari que un marrec amb onze anys es planti davant d’un nombrós grup d’alumnes de cicle formatiu professional amb la descaradura pròpia d’un campió del món. De fet, ho acaba de ser. És la joia de la corona d’ETG Racing després de celebrar el mes passat a Xest el títol de les FIM Mini GP World Series, un campionat organitzat per Dorna amb motos Ovale. Alguns dels alumnes que l’escolten i li fan preguntes són els que l’han acompanyat durant tota la temporada, l’assistència vital perquè un nen prodigi com aquest pugui desenvolupar el seu talent a la pista sense pensar en gaire res més que no sigui emular amb una petita moto els seus grans ídols de Moto GP.

Una de les preguntes reiterades que li fan és, lògicament, quin és el seu ídol. Diu que Marc Márquez. Cap sorpresa. Però després, amb més temps, com per demostrar que estar al cas de tot, cita Fabio Quartararo i Francesco Bagnaia, com a campions de referència. És viu i també una màquina de somriure. El seu pare l’ha acompanyat des de Valladolid a Girona. Els dos estan entusiasmats amb ETG. Sense ells no serien capaços d’afrontar el dispendi econòmic que suposa seguir un campionat de motociclisme. Li pregunto com va començar a flairar benzina i a prémer l’accelerador. Amb quatre anys ja va caure la primera moto a casa –gairebé una joguina– de regal. Anaven a una urbanització abandonada, buscaven una llarga recta i gas a fons. Li agradava el futbol i encara participa en els partits del pati de l’escola, però al cap només té una idea, arribar a ser professional del motociclisme.

Entre setmana té prohibit entrenar-se. Primer, l’escola. Els caps de setmana, això sí, se’n va al circuit de Villaverde de Medina i s’hi passa hores. Ara ja no amb l’Ovale. Tot i que és menut la cosa es posa més seriosa amb vista al 2022. Es concentrarà en el campionat de Moto 4 amb una Yamaha i amb cara de no haver trencat mai cap plat diu que es conforma a acabar entre el primer i el tercer mentre no para de signar pòsters als alumnes d’ETG. Ha de millorar la sortida i encara hi ha algun circuit que no li fa el pes, com Montmeló, però amb onze anys té unes quantes vides al davant.