I tot el que falta
S’ha arribat a la meitat de la prova amb Al-Attiyah destacat en cotxes i Sunderland liderant una cursa de motos molt més ajustada
La inesperada pluja, la manca de mitjans aeris un dia i una possible suspensió per terrorisme han marcat els primers set dies del ral·li
La primera setmana del Dakar va ser molt intensa, tant per la lluita sobre la sorra, el terra i les roques com pel que va passar fora de la ruta, amb les inesperades pluges que van inundar un bivac i van obligar que no hi hagués etapa marató, la falta de mitjans d’assistència mèdica aèria un dia i les amenaces de suspensió per part del govern francès per una bomba abans d’iniciar-se la prova que podria ser considerada terrorisme.
En la categoria de cotxes, es va arribar a la jornada de descans sense res decidit, però sí molt ben encarrilat perquè Nasser Al-Attiyah aconsegueixi la quarta victòria. El qatarià va ser dels pocs que van trobar el camí a la primera en la primera etapa, en què força pilots es van perdre en el sisè punt de control, que va ser molt criticat perquè deien que estava mal indicat. Al-Attiyah va aconseguir un bon avantatge i, després, l’ha nat ampliant. Uns dels favorits més perjudicats van ser el tres cops guanyador Carlos Sainz i el copilot català Luca Cruz, que van perdre més de dues hores. Després, però, el seu Audi tampoc no ha estat a l’altura, amb molts problemes, i han perdut més temps, igual que el seu company d’equip Sébastien Peterhansel, que, en la mateixa etapa, va enterrar les possibilitats de revalidar el títol, en trencar la suspensió i perdre set hores. Els catalans millor classificats són els copilots Armand Monleón, cinquè amb l’argentí Lucio Álvarez, i Dani Oliveras, vuitè amb l’argentí Orlando Terranova i que van guanyar l’etapa abans de la jornada de descans.
Quatre en vuit minuts
La lluita més intensa va ser en motos, en què també hi va haver més problemes per completar les etapes. En la cinquena, la direcció de cursa va aturar la prova per seguretat –els cotxes anaven per una altra ruta–, ja que no tenien prou mitjans d’assistència mèdica aèria perquè estaven molt sol·licitats. En la sisena, les motos van ser neutralitzades després d’un quart d’etapa pel mal estat del terreny.
L’anglès Sam Suderland lidera la classificació, però hi ha quatre pilots en menys de vuit minuts i, les darreres etapes, tot pot canviar. Joan Pedrero és el millor català, en la 23a plaça i lluny dels primers llocs.
Les últimes etapes
En les sis etapes que resten per finalitzar el Dakar, el divendres 14 s’acabaran de decidir els guanyadors. La competició es reinicia avui, amb la setena etapa i els pilots entrant en un terreny desconegut i on hi haurà moltes dunes en el primer tram de l’especial. Demà dilluns, continuaran la sorra i les dunes, i es preveu una etapa en què molts perdran temps. El paisatge canviarà en la novena etapa, dimarts, amb les muntanyes i les valls, mentre que, l’endemà, prevaldrà serà la velocitat. El penúltim dia, els pilots es trobaran tot tipus de dunes on quedar atrapats. Els qui sobrevisquin afrontaran l’última etapa, de 164 km d’especial, i la meta final de Jiddah els esperarà amb tots els honors.
El primer equip totalment femení
Per primera vegada en les 44 edicions del Dakar, competeix un equip completament femení, el FNSpeed. Ho fa en la categoria de bugui lleuger amb Mercè Martí com a pilot i Margot Llovera com a copilot. Completen l’equip les mecàniques Jessica Nebra i Iona Hernández, la coordinadora Nuria Gaja i la cap d’equip Anna Farré. Totes elles debuten en el Dakar i, després de les primeres set etapes, ocupen la 23a posició. El seu gran objectiu esportiu és acabar el ral·li i arribar a Jiddah. La catalana Mercè Martí, que va ser una destacada pilot d’avió de competició, explica que el projecte va més enllà de l’esportiu amb el missatge de “sí que és pot”. L’andorrana Margot Llovera comenta que també s’ha de destacar, i molt, la feina de les que no van dins del cotxe.
