GERARD FARRÉS
SEGON CLASSIFICAT EN LA CATEGORIA SSV DEL DAKAR 2022
“Per sobre de tot, els valors”
“Liderar la categoria de SSV, guanyar la setena etapa i quedar segon en la general és molt més del que m’esperava”
“La meva feina era treballar per l’equip, em van agafar per ajudar els companys”
Una gran regularitat
Gerard Farrés i el copilot de Melilla Diego Ortega van estar sempre entre els quatre primers de la general de SSV. En totes les etapes van estar entre els vuit millors a la meta, i van aconseguir una victòria, un segon lloc i un tercer. També van ser un dels tres vehicles que no van penalitzar cap minut entre els 44 que van finalitzar en la categoria.
Hem demostrat el nostre treball en equip, la nostra professionalitat, i això és el més important per a mi
La segona posició amb gust de primer lloc aconseguida en la categoria SSV del Dakar 2022 va deixar feliç Gerard Farrés (42 anys). El manresà establert a Osona explica com li va anar la mítica cursa i com va cedir el triomf final al seu company d’equip Austin Jones, ja que, com diu ell, era a l’equip per ajudar els seus companys. Destaca que el millor del Dakar va ser cedir aquesta primera posició i demostrar el seu compromís, el treball en equip, la professionalitat i els seus valors.
Molt cansat després de catorze dies de Dakar, però molt content pel resultat?
Sí, cansat, però feliç. Al final, quan fas la feina tan bé com saps i els resultats surten, un se sent compensat d’alguna manera. En aquest sentit, feliç.
Les seves expectatives quines eren? El segon lloc en SSV és millor del que s’esperava?
La meva feina era treballar per l’equip, hi anava com a gregari. Tenia quatre cotxes al davant i el meu resultat havia d’anar en funció del que ells fessin. Per tant, liderar la cursa, guanyar una etapa i quedar segon és molt més del que m’esperava.
Un Dakar al qual va poder anar a última hora.
Sí, tres mesos abans no era clar que pogués córrer, i l’equip se’n va fer càrrec. El resum final és que tothom paga per córrer, però jo no, jo m’he de guanyar la vida aquí. L’equip em va agafar per fer aquesta feina d’ajudar els companys i va ser tot a última hora. El problema d’uns patrocinadors va fer que hi hagués aquesta incertesa per part meva. Molt feliç de poder córrer al final i aconseguir aquest resultat. Córrer va ser un èxit.
Que guanyés el seu company és el resultat que estava en un equip i que va fer el millor per a l’equip?
Sí, jo no podia guanyar la cursa, i havia d’obeir el meu equip. Mai no trencaré la norma. Uns 500 m abans del final de l’especial, vaig parar i em vaig esperar cinc minuts perquè pogués guanyar el meu company.
Hi anava per ajudar els companys i és el que va fer fins a l’últim moment.
És això.
Tot i anar de gregari, el seu Dakar ha estat espectacular.
Sí, i arribant a l’última especial primers, fins a l’últim dia. Han estat catorze dies en què et passa de tot. Realment, res s’aconsegueix sol. Això ha estat també perquè vaig tenir a última hora un copilot, en Diego Ortega, a qui no coneixia i amb el qual compartim valors de treball, d’humilitat, de sacrifici, de compromís i de treball en equip, i realment ens ha anat molt bé. El nostre Can-Am ha funcionat molt bé, l’equip, els mecànics, tothom ha treballat molt bé. I quan tothom treballa bé i tens una mica de sort, no gaire però una miqueta, al final surt aquest super Dakar, que realment m’ha animat molt de cara al futur.
Amb Diego Ortega, es van trobar en el mateix Dakar?
Vam anar directes a la cursa. El noi em va trucar a última hora perquè no tenia equip, i com que al final jo sí que corria, vam arribar a un acord. L’equip el va contractar, però ens vam conèixer en el Dakar. Sense cap entrenament ni cap cursa.
Doncs quin resultat!
Sí, no es pot demanar més.
Guanyar l’etapa va ser el millor del Dakar?
No, el millor del Dakar va ser fer cas a l’equip, cedir aquesta primera posició i acabar segon. Aquí vam demostrar el poc egoisme que tenim. Vam demostrar la nostra fidelitat, el nostre compromís, el nostre treball en equip, la nostra professionalitat, i això és el més important per a mi. Per a mi els títols són importants, les victòries, per descomptat, i per això treballem, però per sobre de tot hi ha els valors que em fan com a persona, i els hem demostrat i els hem ensenyat en un món de vegades molt egoista. Hem ensenyat uns valors que a vegades es perden. Ha estat el més important per a mi en el Dakar.
L’equip devia acabar content del seu treball i la seva manera de fer?
Ja fa quatre anys que estic en el mateix equip i si soc aquí és perquè ells valoren molt com soc com a persona, i com soc conduint. Ells estaven molt contents i agraïts per la nostra feina i em van assegurar la continuïtat per a l’any que ve.
L’any 2023 tornarà a la categoria SSV (T4) o aspira a pujar a prototips o cotxes?
No, els prototips, no. Al final aquesta categoria és millor que la dels prototips, i ho hem demostrat, perquè els cinc primers estem separats per quinze minuts, quan en l’altra hi ha diferències d’una hora entre el primer i el segon, i tercer. És una categoria més disputada en què les marques aposten i, ara com ara, és més forta. Però no et sé dir si hi haurà canvis, perquè variarà la reglamentació del T3 i s’ha de veure. Però entre T3 i T4 és on està l’equip i on, si Déu vol, estarem.
Va tenir problemes mecànics, amb les dunes, la navegació?
No, el cotxe va anar perfecte i, pel que fa a etapes, és la duresa que comporta córrer el Dakar. A tothom li passen coses i es tracta d’anar superant totes aquestes adversitats que tenim dia a dia entre el pilot i el copilot.
Es va parlar molt de la primera etapa amb el punt de control fatídic, i després, de la navegació complicada. Com ho van viure?
Aquest punt va ser complicat i realment la navegació forma part del Dakar. Alguns pilots es queixen de massa navegació, però, escolta, si no, que vagin a córrer en un altre esport. Això és el Dakar i forma part de l’experiència que hi hagi errors. És comprensible que tots ens equivoquem i la culpa no és del copilot. No hi ha culpa, aquí. Això que els pilots guanyen i els copilots perden no és el Dakar. El Dakar és un treball en equip on les decisions del pilot i el copilot van juntes i fan que puguis trobar el camí o no el puguis trobar. Però aquesta dificultat del Dakar és la que volem. Volem aquests canvis de ritme que et facin buscar aquests punts i realment és el que fa bonic el Dakar des del primer que vaig fer.
Aquest era el seu quinzè Dakar. Són molts; encara té ganes de continuar?
Sí, al final això és una forma de vida. El Dakar és una forma de vida. Els psicòlegs et diuen que passarà de tot i t’has de preparar per a això. Se’t trenca el cotxe, la moto, et fas mal tu, estàs malalt, t’has d’anar superant dia a dia i preparar-te molt. És una cursa on he perdut amics, on cada any mor algun company. És una cursa que no implica només el fet de competir, sinó el fet de compartir, coneixes gent de tot el món, països i cultures diferents, i tota aquesta varietat fa que el Dakar sigui tan bonic.
A banda de no tenir problemes amb el Can-Am, va ser molt constant, molt regular i va ser un dels pocs que no van tenir cap penalització, cosa difícil.
Sí, hi estic totalment d’acord. És clau. Al final has de trobar un punt d’equilibri entre donar gas i també evitar penalitzacions, i això vol dir frenar més del compte en algun moment per entrar en un radar o buscar bé aquell punt de control, i això amb el Diego ho hem sabut fer molt bé. El Diego és culpable que no hi hagi penalitzacions i ha fet que estiguem al davant.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.