“El risc és menor en cotxes”

Crec que podem estar orgu­llo­sos de la feina que hem fet. Hem aca­bat en un 23è lloc, que està millor del que esperàvem. També comp­tant amb el gran nivell que hi ha ara mateix en cot­xes. L’objec­tiu era aca­bar, que sem­pre és com­pli­cat, i vam poder aca­bar. I després apren­dre molt, que crec que també ho vam fer. Si ara comencéssim el Dakar podríem aspi­rar a un molt millor resul­tat, crec que hem aga­fat molta experiència i de cara al futur ens aju­darà.

El nor­mal no és això, crec que és molt excep­ci­o­nal perquè nor­mal­ment la gent que n’ha fet dotze n’ha aca­bat la mei­tat o una mica més. Segu­ra­ment hi ha un fac­tor sort, una mica, o almenys no mala sort, però crec que també és una mica inten­tar sem­pre anar dins d’uns mar­ges. En moto una de les meves vir­tuts era saber quan pots córrer i quan no ho pots fer, i el dia que et sents còmoda, ata­car i el dia que és una etapa més peri­llosa o de més risc, saber aflui­xar. Al final és una cursa d’auto­e­li­mi­nació, inten­tar fer-ho bé per no anar cap a casa. Crec que és una de les coses que he sabut enten­dre bé del Dakar.

Sí, perquè a més vam fer només una cursa abans del Dakar. Ens hem tro­bat molt a gust, i ell també era debu­tant. Nor­mal­ment els pilots que pas­sen de la moto al cotxe aga­fen un copi­lot expert que els pot aju­dar molt. En aquest cas he anat amb un copi­lot rookie, però crec que ens hem adap­tat molt ràpid. Crec que és impor­tant el bon rot­llo que hem tin­gut al cotxe. S’ha notat i espero que de cara a l’any que ve també em pugui acom­pa­nyar.

Sí, pri­mer una cosa que m’ha agra­dat molt és el tema del risc, el risc és molt menor en cot­xes. Òbvi­a­ment, pots tenir un acci­dent i et pots fer mal, però és molt més com­pli­cat. No he tro­bat a fal­tar el tema del risc. Després, els hora­ris són molt dife­rents. En motos estàvem acos­tu­mats a lle­var-nos a les tres cada dia i sor­tir amb fred. No hem pas­sat fred, ens hem lle­vat a unes hores molt més nor­mals, però la cursa al final és la mateixa. Es tracta de saber nave­gar bé, de fallar com menys millor. Al final, dins del cotxe tot és molt més segur, te la jugues menys i això m’ha agra­dat.

Sí, la moto era la meva zona de con­fort i pot­ser al cotxe hi ha més vari­ants que poden fallar. Al final la moto també és una cosa mecànica que pot fallar, però és més sim­ple. Era sor­tir del meu con­fort; en aquest sen­tit, ha estat una cursa més estres­sant.

Bàsica­ment és igual, i som dues per­so­nes. El meu copi­lot no és mecànic, però té una bona base i ens hem sabut espa­vi­lar. El pro­blema va ser que quan vam tren­car el braç de davant no portàvem l’eina per des­mun­tar-lo i vam haver de fer una mica de McGy­ver. Vam per­dre més temps del que tocava, vam estar una hora atu­rats quan el podíem can­viar en quinze minuts. Al final, al Dakar no val dir allò de: si no se m’arriba a tren­car allò..., perquè a tot­hom li pas­sen coses. Una de les gràcies que té és que has de saber solu­ci­o­nar pro­ble­mes i espa­vi­lar-te.

Allò no era un tema de saber inter­pre­tar o no el road booke. El tema és que estava mala­ment i això va con­di­ci­o­nar massa. Només un pilot ho va saber tro­bar. Si el 90% o el 95% de la gent no ho troba és estrany.... Posava que seguíssim la pista i, quan hi vam arri­bar, quina pista? Hi havia tra­ces per tot arreu. Quan passa això, el que fas és seguir els graus que et donen, i els seguies i el punt de con­trol no era on tocava. Vam per­dre cin­quanta minuts. Això va con­di­ci­o­nar massa la cursa, en cot­xes es va deci­dir tot el pri­mer dia. Va ser dolent per a l’espec­ta­cle, per als pilots i per a tot­hom.

Sí, però aquest any no n’hi ha hagut gaire, me n’espe­rava més. Crec que és difícil, pel tipus de ter­reny que hi ha a l’Aràbia Sau­dita, fer la nave­gació molt com­pli­cada perquè és un desert molt obert. A mi m’agrada quan hi ha una nave­gació difícil i crec que faria bai­xar una mica el ritme, que és molt alt.

En moto, no; segur que no. El Mini és un cotxe molt robust, un cotxe que va gua­nyar el Dakar fa uns anys. Ara, amb la nova regla­men­tació, els cot­xes que tenen més recor­re­gut de sus­pensió i mes roda tenen avan­tatge. Tant de bo Mini faci un cotxe nou amb roda gran i ja veu­rem. Hi ha tot l’any per pre­pa­rar el pro­jecte.

No, no s’ha aca­bat. El meu objec­tiu és aca­bar fent una car­rera espor­tiva en cotxe, però òbvi­a­ment no bai­xaré mai de la moto. Encara que anés tot l’any en cotxe, jo con­ti­nuo sor­tint amb la moto de trial i amb la moto d’enduro amb els amics. Per molt que corri en cotxe i el meu futur, tant de bo, sigui cent per cent córrer en cotxe, la moto no la dei­xaré mai, no podria, m’agrada molt.

Ja m’agra­da­ria, però és un tema de pres­su­post. Els pres­su­pos­tos que es mouen en cot­xes són una boge­ria. L’objec­tiu prin­ci­pal és el Dakar perquè al final és la cursa de l’any, i el meu objec­tiu es fer l’Extreme E, i crec que puc ser més com­pe­ti­tiva amb el Car­los [Sainz] i inten­tar fer bons resul­tats; l’any pas­sat era un pri­mer any.

He fet massa coses aquest any. La veri­tat és que l’últim mig any no vaig tenir ni vida. La pri­o­ri­tat és fer l’Extreme E i fer-ho bé; per tant, ja veu­rem què queda lliure del calen­dari i si podem fer alguna coseta. Òbvi­a­ment, con­ti­nuaré lli­gada a Gas Gas i farem coses, però veu­rem què podem encai­xar per calen­dari.

És com­ple­ta­ment dife­rent. Per pri­mera vegada és una com­pe­tició mixta i té la mateixa importància l’home que la dona. És molt interes­sant, és un cotxe cent per cent elèctric. Tenir l’opor­tu­ni­tat de córrer amb el Car­los crec que em per­met apren­dre’n molt. El cam­pi­o­nat va a llocs icònics i més afec­tats pel tema del canvi climàtic. Vam anar a Gro­enlàndia, que va ser una experiència bru­tal.