La pluja, l’espera per iniciar la cursa, el mal estat de l’asfalt, la pista mullada i els rivals no van sotmetre Miguel Oliveira i la seva KTM, que van aconseguir una clara victòria en el GP d’Indonèsia. El portuguès, que sortia setè, ja es va situar en el primer lloc en la segona volta, i després de mantenir una lluita en un parell de voltes amb Jack Miller, un altre especialista a pilotar sota la pluja i que va ser quart, es va escapar i va marxar cap a la victòria.

Una bona notícia va ser el segon lloc de Fabio Quartararo, ja que el campió mundial sempre ha tingut problemes en un circuit mullat. En aquesta ocasió, va saber aguantar en els primers llocs –sortia en la pole– i, malgrat baixar fins al cinquè, va remuntar en les últimes voltes i va aconseguir una magnifica segona plaça. El líder del mundial, Enea Bastianini, mai no va estar entre els primers, va mantenir una dura lluita amb un grup de la vuitena en la dotzena posició i l’onzè lloc el manté en la primera plaça de la general amb dos punts de marge sobre Brad Binder, que va ser el vuitè.

L’únic pilot català que va lluitar pels primers llocs va ser Àlex Rins, que va fer una bona sortida, i des del desè lloc es va situar, primer, quart i, després, tercer durant unes voltes. A meitat de cursa, però, va perdre alguns lloc i va acabar cinquè. Aleix Espargaró va finalitzar en la novena posició, el seu germà Pol va ser dotzè i Àlex Márquez va entrar just al seu darrere, tretzè. Maverick Viñales es va quedar sense puntuar amb la setzena posició.

El circuit de Mandalika va tenir problemes amb l’asfalt per culpa de la forta calor, i en alguns revolts estava força malament. Després de la cursa de Moto3, es va decidir retallar les voltes de les proves de Moto2 (de 25 a 16) i MotoGP (de 27 a 20).

La cursa de MotoGP va ajornar una hora i quart la seva sortida, ja que, abans d’obrir-se el pit-lane, va començar una forta tempesta amb llamps i trons sobre el circuit de Mandalika. Fins i tot un llamp va caure a uns metres de la pista dins del circuit. La pluja era intensa i una dona es va passejar pels boxs fent una espècie de cerimònia amb un bol i cantant per veure si la pluja s’aturava. Finalment, es va poder córrer.