Més enllà dels favoritismes personals, de les exageracions per generar expectació o de les dosis de patriotisme exacerbat d’alguns mitjans espanyols, el cert és que la nova fórmula de la Fórmula 1, sacsejada pel reglament tècnic que ha ideat una ment perversa com la del director tècnic Ross Brawn, funciona. Tres pilots en un mocador jugant-se la pole del Gran Premi de Bahrain en l’últim intent, un doblet de Ferrari en la cursa amb Charles Leclerc primer i Carlos Sainz, segon, amb els dos Red Bull –Max Verstappen i Sergio Pérez– fora de combat per un doble problema en el sistema de combustible i l’encara bo de Mercedes amb Lewis Hamilton i George Russell, que mai abans s’havien conformat tant amb un tercer i un quart llocs caiguts del cel, donen a entendre que el mètode, de moment, ha tingut resultats. O almenys ha remogut l’statu quo. El clímax de l’última cursa de l’any passat en què Verstappen va guanyar el títol davant Lewis Hamilton a Abu Dhabi és inigualable, però el GP de Bahrain ha estat farcit d’imprevisibilitat i d’avançaments.

Està clar que els Ferrari tenien un somriure per sota el nas quan tothom assegurava que havien fet un pas endavant. Ja sabien que tenien un coet i no ho van fer del tot evident fins dissabte, quan es va definir la graella. Mercedes, en canvi, necessita progressar. Però tant Ferrari, que fa dos anys va ser sisè en el mundial de constructors –una humiliació–, amb Leclerc vuitè, com Red Bull, faran bé de sumar el màxim de punts abans que no millori