Estic supercontent. Ha estat un inici molt bo. Estem molt ben acostumats els últims anys, però hem tornat a fer una molt bona feina durant la pretemporada. Sempre és difícil començar i aquest any encara més perquè estem treballant amb una moto nova. En algunes coses hi hem guanyat, però en d’altres hi hem perdut perquè la moto d’abans també era molt equilibrada.

Competir a Barcelona sempre és una pressió, però el de l’any passat és gairebé irrepetible. Ens vam haver de jugar el campionat en dues curses, i amb l’obligació de guanyar, sense marge d’error. Arribar amb la possibilitat d’aconseguir el 30è títol i per primera vegada a Barcelona, penso que és una sensació que no es podrà repetir. Va ser un dia de molta pressió i amb una satisfacció increïble al final. De totes maneres, la del Sant Jordi sempre és una cursa important en el campionat i intentarem de fer-ho el millor possible, i gaudir-ho.

He aconseguit tres victòries, però els resultats han estat molt ajustats. El nivell és més alt i l’Adam Raga és supercompetitiu, i sempre colla. A Madrid ja vam superar l’equador del campionat, així que un resultat bo aquí seria un pas molt important. Ens agradaria que no hi hagués l’aturada fins a l’octubre perquè la preparació física i de la moto per l’aire lliure és molt diferent. És estrany però, si hagués d’escollir entre disputar quatre curses o sis, prefereixo que n’hi hagi sis.

Esportivament és millor. Sortim al màxim des del primer moment, hi ha menys estratègies, has d’intentar no cometre errades des de la primera zona i això també ho fa més comprensible de cara al públic.

Estic molt agraït a en Miquel Cirera des que em va fitxar i a aquests 15 anys d’èxits. A en Fujinami, ja el teníem a l’equip, és un amic, un gran company i un gran professional, tot i que lògicament està aprenent l’ofici perquè fer de pilot a team manager són coses molt diferents. Però ho farà molt bé. I en Gabriel és un pilot jove que ve collant, amb moltes ganes. Sempre és bo tenir un company així perquè et fa posar les piles cada dia.