Cop de teatre

Després de cinc victòries seguides de Lewis Hamilton a Montmeló, es preveia que el nou podi del Circuit –una terrassa espectacular amb la forma del traçat– l’havia d’estrenar un vencedor nou. Quan faltaven 40 voltes, tot feia pensar que l’honor havia de somriure a Leclerc, líder del mundial i autor de la posició preferent. Avantatjava el segon classificat de dotze segons, però llavors el motor del Ferrari va fer figa i el monegasc va haver de tornar al box per consolar, un per un, els mecànics de vermell.

Tanmateix, qui va heretar el cap de cursa no va ser Verstappen sinó George Russell, al volant d’un Mercedes que no trigarà gaire més a tutejar de veres els capdavanters. Max no havia pogut pispar la cartera a Charles en l’arrencada, i en la novena volta va sortir de la pista en el revolt 4 –davant per davant de la pelouse jove– i va caure rere Russell i Pérez. El seu company el va deixar passar de seguida, però per avançar el Mercedes s’hi va haver d’embrancar en una lluita cos a cos, perquè l’aleró mòbil del Red Bull feia la guitza i desposseïa Max de l’extra de velocitat punta que calia per atacar.

Quan per fi se’n va haver desempallegat, Leclerc feia estona que s’ho mirava amb resignació des del box. Si més no, Carlos Sainz va salvar el quart lloc de l’escomesa de Lewis Hamilton –tots dos van tenir també incidents en l’inefable revolt 4–. Però el resultat va ser ben galdós per a Ferrari: el lambrusco va quedar a la nevera i la celebració al Circuit es va desplaçar al box del costat.