De peus a la galleda
Aleix Espargaró es confon en l’última volta al Circuit de Barcelona-Catalunya, pensa que la cursa ja ha acabat i perd la segona posició rere el líder Quartararo
“És el pitjor dia de la meva carrera esportiva”
Una anècdota o un lapsus fatal. Segons com s’acabi aquest curs de MotoGP, el que es va esdevenir ahir al Circuit de Barcelona-Catalunya haurà estat una cosa o l’altra. Encara faltava una volta del GP de Catalunya per disputar-se quan Aleix Espargaró va alçar els braços enlaire, enmig de la desesperació del box d’Aprilia, l’estupefacció del públic –60.068 espectadors– i la sorpresa dels rivals. La primera reacció va ser que la moto l’havia deixat a l’estacada (li havia passat a Dennis Foggia en Moto3). Però no. Simplement, el pilot de Granollers s’havia confós.
“La pissarra era molt a prop de l’últim revolt i només he tingut temps de veure la diferència amb Martín, «més 0.6». Llavors he mirat la torre [de cronometratge], però no recordava que aquí l’última volta és la zero. He vist «L1», així que he fet una volta més i he tallat el gas. Ha estat culpa meva al 100%”, va admetre el pilot.
Aleix tenia el segon lloc al sarró, rere el dominador Fabio Quartararo, però sota la bandera de quadres real va quedar relegat al cinquè. Espargaró es va adonar de l’espifiada quan va veure en una pantalla gegant que el cap d’Aprilia, Massimo Rivola, es posava les mans al cap. Va tornar a caragolar la maneta dreta, però sols va poder recuperar un dels quatre llocs que havia perdut mentre saludava el públic i els altres continuaven tibant.
Rescabalament el 2023
La badada li havia costat el segon lloc a casa –hauria estat el cinquè podi consecutiu, el sisè enguany en nou curses– i haver de cedir nou punts addicionals a Quartararo, que ja l’avantatja de 22. Fins ahir, només n’eren vuit. “Si vols guanyar un campionat, no pots cometre aquestes errades. És un error inadmissible en aquesta categoria”, va reblar. “És el pitjor dia de la meva carrera esportiva”, va insistir, palesant que la decepció era tan majúscula com la pífia mateixa.
Tanmateix, el segon lloc també hauria fet curt, comparat amb les expectatives de la vigília. Aleix va començar el dia amb una caiguda sense conseqüències en l’escalfament matinal. Era conscient que, amb el sol collant de valent sobre Montmeló –la cursa va arrencar amb l’asfalt a 55 graus–, saber estirar la durada dels pneumàtics fins a la fi de la cursa havia de ser cabdal per sortir-ne com a vencedor.
“Dissabte, Michelin i l’equip em van posar la por al cos, insistint que havia de ser assenyat amb els pneumàtics al començament. Potser ho he estat massa, perquè quan he avançat Martín encara tenia prou goma per rodar en 41 mitjos”, va explicar. Mentre Aleix lluitava amb les Ducati satèl·lit del madrileny i de Johann Zarco, Quartararo s’escapolia en solitari, a despit d’un dèficit de velocitat punta d’entre 5 i 7 km/h. “Fabio no era més ràpid que jo, però ha estat més llest”, va resumir Espargaró.
Si més no, tindrà l’oportunitat de rescabalar-se l’any que ve: el president del Circuit, Roger Torrent, va confirmar que el 2023 hi tornarà a haver GP de Catalunya, en unes dates similars encara per concretar.
ELS PROTAGONISTES
Cara i creu en MotoGP
La dissort d’Aleix Espargaró no va impedir que fos el millor català en MotoGP. Setè va entrar el seu company Maverick Viñales –Aprilia manté el primer lloc d’equips, amb dos punts més que el Yamaha oficial– i desè, Àlex Márquez. El cerverí havia sortit l’últim, atès que dissabte no havia disputat els entrenaments oficials, arran d’una caiguda en els lliures. Les baixes el van enlairar, a pesar de la degradació del pneumàtic tou. En canvi, Àlex Rins (Suzuki) no va passar del primer revolt. Per segona cursa seguida, el va envestir Takaaki Nakagami (Honda), que també va tombar Pecco Bagnaia (Ducati). Pol Espargaró (Honda) es va col·locar cinquè en la primera volta, però la falta d’adherència el va relegar a l’últim lloc.
