La Federació Espanyola d’Automobilisme (RFEDA) ha iniciat el procés de desintegració de la federació catalana (FCA), una mena de 155 per castigar la rebel·lió dels catalans, que consideren abusives les quotes d’integració per a les llicències expedides per les autonòmiques que s’han tret del barret les federacions estatals per esquivar les limitacions de la llicència única. Joan Ollé, el president de la catalana, recalca que la norma suposa un perill per a la supervivència les federacions autonòmiques de tots els esports. El directiu, que ja les ha vist de tots colors des que va accedir a la presidència, el 2008, s’ha ofert a dipositar els diners com un aval –uns 60.000 euros, “una xifra que tenim, però que ens afecta”–, però la federació espanyola s’hi nega. La federació catalana en té ara mateix prop de 3.000, amb 50 clubs actius. Organitza més de 100 proves a l’any, amb tres mundials: F-1, ral·li i ral·licròs. “El 80 per cent de les llicències internacionals estatals es tramiten a Catalunya”, recorda. En el cas del pàdel, la catalana va recórrer als tribunals i la justícia li va donar la raó.

La llicència única va ser un atac frontal desactivat a temps a la línia de flotació de l’autonomia de les federacions. Aprovada el 2015, establia que totes les llicències de les autonomies s’havien d’habilitar, encara que no competissin en àmbit estatal. Però el 2018, el Tribunal Constitucional es va definir establint que la quota s’apliqués només a aquelles llicències d’esportistes que competeixin en l’àmbit estatal. Per aprovar aquesta quota es requereix majoria qualificada a l’assemblea de la federació espanyola. Però el desembre del 2021, la Federació Espanyola d’Automobilisme va aprovar per majoria simple la posada en marxa d’un nou instrument, una quota d’integració, la perseverança de la dèria centralista amb un nou format per esquivar el fracàs de la llicència única i prosseguir amb l’afany recaptatori i de poder. Una reiteració conceptual per limitar el paper de les autonòmiques i extorquir-les econòmicament que va provocar ràpidament el rebuig. La federació catalana i dotze federacions autonòmiques més –Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia, Navarra, la Rioja i el País Basc– van impugnar aquesta quota judicialment. La federació espanyola va iniciar aleshores un procés d’expulsió –l’anomenat procés de desintegració–, només de la catalana, per no haver pagat la quota, que suposa aproximadament un 30% de l’ingrés net de la federació quant a llicències, un percentatge absolutament abusiu. Davant d’aquest panorama, la federació catalana va demanar mesures cautelars davant del procés fins que no es resolgui la impugnació. Però les mesures cautelars van ser denegades pel jutjat central contenciós administratiu número 1. La catalana va demanar llavors una reunió de conciliació amb el president de l’espanyola, l’expresident de la federació valenciana Manel Avinyó; la secretària d’Esports i l’Activitat Física, Anna Caula, i el director general del CSD, Albert Solé. La trobada es va fer dimarts. “Hem acordat que presentarem una proposta per negociar les quantitats i per establir un nou marc a partir del 2023. Que l’actual finalitzi el 31 de desembre del 2022. No negociem els terminis.” “Estan interferint en les nostres competències, i si ara ens demanen una quantitat, qui diu que no la poden incrementar més endavant”, remarca Ollé, que elogia el suport i la fermesa de Caula. Els secretaris basc i gallec, per la seva banda, ja havien pres partit abans amb fermesa a favor de les seves federacions.