La Fede­ració Espa­nyola d’Auto­mo­bi­lisme (RFEDA) ha ini­ciat el procés de des­in­te­gració de la fede­ració cata­lana (FCA), una mena de 155 per cas­ti­gar la rebel·lió dels cata­lans, que con­si­de­ren abu­si­ves les quo­tes d’inte­gració per a les llicències expe­di­des per les autonòmiques que s’han tret del bar­ret les fede­ra­ci­ons esta­tals per esqui­var les limi­ta­ci­ons de la llicència única. Joan Ollé, el pre­si­dent de la cata­lana, recalca que la norma suposa un perill per a la super­vivència les fede­ra­ci­ons autonòmiques de tots els esports. El direc­tiu, que ja les ha vist de tots colors des que va acce­dir a la pre­sidència, el 2008, s’ha ofert a dipo­si­tar els diners com un aval –uns 60.000 euros, “una xifra que tenim, però que ens afecta”–, però la fede­ració espa­nyola s’hi nega. La fede­ració cata­lana en té ara mateix prop de 3.000, amb 50 clubs actius. Orga­nitza més de 100 pro­ves a l’any, amb tres mun­di­als: F-1, ral·li i ral·licròs. “El 80 per cent de les llicències inter­na­ci­o­nals esta­tals es tra­mi­ten a Cata­lu­nya”, recorda. En el cas del pàdel, la cata­lana va recórrer als tri­bu­nals i la justícia li va donar la raó.

La llicència única va ser un atac fron­tal desac­ti­vat a temps a la línia de flo­tació de l’auto­no­mia de les fede­ra­ci­ons. Apro­vada el 2015, esta­blia que totes les llicències de les auto­no­mies s’havien d’habi­li­tar, encara que no com­pe­tis­sin en àmbit esta­tal. Però el 2018, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal es va defi­nir esta­blint que la quota s’apliqués només a aque­lles llicències d’espor­tis­tes que com­pe­tei­xin en l’àmbit esta­tal. Per apro­var aquesta quota es reque­reix majo­ria qua­li­fi­cada a l’assem­blea de la fede­ració espa­nyola. Però el desem­bre del 2021, la Fede­ració Espa­nyola d’Auto­mo­bi­lisme va apro­var per majo­ria sim­ple la posada en marxa d’un nou ins­tru­ment, una quota d’inte­gració, la per­se­ve­rança de la dèria cen­tra­lista amb un nou for­mat per esqui­var el fracàs de la llicència única i pros­se­guir amb l’afany recap­ta­tori i de poder. Una rei­te­ració con­cep­tual per limi­tar el paper de les autonòmiques i extor­quir-les econòmica­ment que va pro­vo­car ràpida­ment el rebuig. La fede­ració cata­lana i dotze fede­ra­ci­ons autonòmiques més –Anda­lu­sia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Cas­te­lla i Lleó, Galícia, Navarra, la Rioja i el País Basc– van impug­nar aquesta quota judi­ci­al­ment. La fede­ració espa­nyola va ini­ciar ales­ho­res un procés d’expulsió –l’ano­me­nat procés de des­in­te­gració–, només de la cata­lana, per no haver pagat la quota, que suposa apro­xi­ma­da­ment un 30% de l’ingrés net de la fede­ració quant a llicències, un per­cen­tatge abso­lu­ta­ment abu­siu. Davant d’aquest pano­rama, la fede­ració cata­lana va dema­nar mesu­res cau­te­lars davant del procés fins que no es resol­gui la impug­nació. Però les mesu­res cau­te­lars van ser dene­ga­des pel jut­jat cen­tral con­tenciós admi­nis­tra­tiu número 1. La cata­lana va dema­nar lla­vors una reunió de con­ci­li­ació amb el pre­si­dent de l’espa­nyola, l’expre­si­dent de la fede­ració valen­ci­ana Manel Avinyó; la secretària d’Esports i l’Acti­vi­tat Física, Anna Caula, i el direc­tor gene­ral del CSD, Albert Solé. La tro­bada es va fer dimarts. “Hem acor­dat que pre­sen­ta­rem una pro­posta per nego­ciar les quan­ti­tats i per esta­blir un nou marc a par­tir del 2023. Que l’actual fina­litzi el 31 de desem­bre del 2022. No nego­ciem els ter­mi­nis.” “Estan inter­fe­rint en les nos­tres com­petències, i si ara ens dema­nen una quan­ti­tat, qui diu que no la poden incre­men­tar més enda­vant”, remarca Ollé, que elo­gia el suport i la fer­mesa de Caula. Els secre­ta­ris basc i gallec, per la seva banda, ja havien pres par­tit abans amb fer­mesa a favor de les seves fede­ra­ci­ons.