Per descomptat. Un canvi d’aires, mundial de superbike, tres curses el cap de setmana, una Honda 1.000, molta electrònica, pneumàtics nous..., tot nou. Però la veritat és que estic molt content. L’equip al principi em va ajudar molt a fer l’adaptació ràpida i des de l’inici vam ser bastant competitius. La llàstima és que he tingut diverses lesions, però ara ja estic al cent per cent per acabar l a temporada de la millor manera possible.

Sí, perquè venia de Moto2, que és una moto amb poca electrònica, i per a mi tot això era nou. És molt important entendre aquesta part, no sols per anar ràpid en la cursa. Si no entens bé l’electrònica, el desgast dels pneumàtics és molt més alt.

Partint de la base que tot és nou per a mi, i sobretot que pràcticament en la meitat de les curses he estat lesionat, no estic satisfet però sí que hem fet una bona feina. Hem de tocar de peus a terra, crec que estem fent les coses bastant bé. Ara, en la segona meitat de la temporada, hi ha circuits que a priori ens han d’anar bé; els conec i la moto va bé. A veure si podem ser a prop dels primers.

Estic al cent per cent. A França va ser un cap de setmana complicat. Era un circuit nou i vaig caure en dues curses. Però bé, sabem el perquè, ho hem entès i arribem aquí a la cursa de casa, tenim les coses clares i intentarem ser a dalt.

Exacte. És la cursa més especial de l’any, correm a casa i vindrà la família i els amics. Tot això suma. És un circuit que conec molt i hem fet dos tests en què hem estat molt competitius. Els tres primers, Bautista, Razgatlioglu i Rea, són davant de tothom, però intentarem treballar al màxim per ser tan a prop d’ells com sigui possible i, per què no, lluitar pel podi.

Sí, en Moto2 l’any passat ho vaig poder fer: pujar al podi i celebrar-ho amb la meva gent. Va ser increïble. Visc a 20 minuts del circuit, és el circuit de casa. Des de ben petit he tingut el plaer de fer moltes curses aquí, i això és un plus més. Tothom et dona suport, i se sent, es nota. Sempre dones el cent per cent i, aquí, una mica més.

Hi ha alguns circuits en què la moto va realment molt bé i nosaltres, també. Al final és un campionat nou i la meitat dels circuits no els coneixíem. Hi ha curses que se’ns compliquen una mica més perquè no tenim l’experiència, però hi ha caps de setmana que van bé. El nostre objectiu és tornar a lluitar per aquestes posicions.

Sí. Al final formes part d’una fàbrica com és Honda, que és el somni de qualsevol pilot. Estem fent una bona feina. Òbviament no estem aconseguint encara els resultats que volem, però tenim el potencial, tant l’equip com jo. Ho sabem, i el millor que podem fer és continuar treballant d’aquesta manera en el futur fins a aconseguir-ho.

Sí, exacte. Van ser uns anys molt bons, vam aconseguir bons resultats. El primer any a Moto2 vaig ser el debutant de l’any; després, vaig lluitar per victòries, he aconseguit podis, però mai, per una cosa o per una altra, he pogut estar lluitant pel campionat. Al final, eren força temporades, estava una mica cremat. Hi havia algunes possibilitats de pujar a MotoGP, i hi havia l’opció de formar part de l’equip Honda en el mundial de superbike, i em vaig decidir per això. El canvi m’ha anat genial. És un altre format de campionat i ho estic gaudint molt.

La principal és que, després de força temporades, estava acostumat a fer una cursa el diu-menge. Aquí arribes i tens tres curses el cap de setmana: dissabte i diumenge, una de llarga, i diumenge, una sprint race. Aquesta és la diferència més gran. Pel que fa a la preparació física, no és el mateix preparar-te per a una sola cursa el cap de setmana que per a tres. Després, en clau de moto, la Moto2 té poca potència comparat amb una superbike, i l’electrònica.

És una cursa més per als aficionats. En MotoGP són curses molt llargues, en què des de la volta 1 has d’estar concentrat, no només en la velocitat, sinó en el consum tant de benzina com de pneumàtics. En aquestes curses més curtes, no has de pensar a anar reservant res. Des de la primera volta fins a l’última, dones el cent per cent i tant el pneumàtic com la benzina arriben al final. Són curses molt competitives, i serà un punt molt bo per al campionat.

En Moto2, la potència és menor i és important pesar el mínim possible. La superbike té més potència i he hagut de treballar més al gimnàs per guanyar una mica de volum i tenir més força. Mentalment, són tres curses cada cap de setmana i, tant si vas bé com malament, tens més oportunitats. En MotoGP, penses únicament en la cursa i quan acaba no tens res més fins a l’altre cap de setmana. Aquí has de continuar treballant i estar concentrat.