“És la cursa més especial de l’any i vull lluitar pel podi”

Per des­comp­tat. Un canvi d’aires, mun­dial de super­bike, tres cur­ses el cap de set­mana, una Honda 1.000, molta electrònica, pneumàtics nous..., tot nou. Però la veri­tat és que estic molt con­tent. L’equip al prin­cipi em va aju­dar molt a fer l’adap­tació ràpida i des de l’inici vam ser bas­tant com­pe­ti­tius. La llàstima és que he tin­gut diver­ses lesi­ons, però ara ja estic al cent per cent per aca­bar l a tem­po­rada de la millor manera pos­si­ble.

Sí, perquè venia de Moto2, que és una moto amb poca electrònica, i per a mi tot això era nou. És molt impor­tant enten­dre aquesta part, no sols per anar ràpid en la cursa. Si no entens bé l’electrònica, el des­gast dels pneumàtics és molt més alt.

Par­tint de la base que tot és nou per a mi, i sobre­tot que pràcti­ca­ment en la mei­tat de les cur­ses he estat lesi­o­nat, no estic satis­fet però sí que hem fet una bona feina. Hem de tocar de peus a terra, crec que estem fent les coses bas­tant bé. Ara, en la segona mei­tat de la tem­po­rada, hi ha cir­cuits que a pri­ori ens han d’anar bé; els conec i la moto va bé. A veure si podem ser a prop dels pri­mers.

Estic al cent per cent. A França va ser un cap de set­mana com­pli­cat. Era un cir­cuit nou i vaig caure en dues cur­ses. Però bé, sabem el perquè, ho hem entès i arri­bem aquí a la cursa de casa, tenim les coses clares i inten­ta­rem ser a dalt.

Exacte. És la cursa més espe­cial de l’any, cor­rem a casa i vindrà la família i els amics. Tot això suma. És un cir­cuit que conec molt i hem fet dos tests en què hem estat molt com­pe­ti­tius. Els tres pri­mers, Bau­tista, Raz­gat­li­o­glu i Rea, són davant de tot­hom, però inten­ta­rem tre­ba­llar al màxim per ser tan a prop d’ells com sigui pos­si­ble i, per què no, llui­tar pel podi.

Sí, en Moto2 l’any pas­sat ho vaig poder fer: pujar al podi i cele­brar-ho amb la meva gent. Va ser increïble. Visc a 20 minuts del cir­cuit, és el cir­cuit de casa. Des de ben petit he tin­gut el plaer de fer mol­tes cur­ses aquí, i això és un plus més. Tot­hom et dona suport, i se sent, es nota. Sem­pre dones el cent per cent i, aquí, una mica més.

Hi ha alguns cir­cuits en què la moto va real­ment molt bé i nosal­tres, també. Al final és un cam­pi­o­nat nou i la mei­tat dels cir­cuits no els coneixíem. Hi ha cur­ses que se’ns com­pli­quen una mica més perquè no tenim l’experiència, però hi ha caps de set­mana que van bé. El nos­tre objec­tiu és tor­nar a llui­tar per aques­tes posi­ci­ons.

Sí. Al final for­mes part d’una fàbrica com és Honda, que és el somni de qual­se­vol pilot. Estem fent una bona feina. Òbvi­a­ment no estem acon­se­guint encara els resul­tats que volem, però tenim el poten­cial, tant l’equip com jo. Ho sabem, i el millor que podem fer és con­ti­nuar tre­ba­llant d’aquesta manera en el futur fins a acon­se­guir-ho.

Sí, exacte. Van ser uns anys molt bons, vam acon­se­guir bons resul­tats. El pri­mer any a Moto2 vaig ser el debu­tant de l’any; després, vaig llui­tar per victòries, he acon­se­guit podis, però mai, per una cosa o per una altra, he pogut estar llui­tant pel cam­pi­o­nat. Al final, eren força tem­po­ra­des, estava una mica cre­mat. Hi havia algu­nes pos­si­bi­li­tats de pujar a MotoGP, i hi havia l’opció de for­mar part de l’equip Honda en el mun­dial de super­bike, i em vaig deci­dir per això. El canvi m’ha anat genial. És un altre for­mat de cam­pi­o­nat i ho estic gau­dint molt.

La prin­ci­pal és que, després de força tem­po­ra­des, estava acos­tu­mat a fer una cursa el diu-menge. Aquí arri­bes i tens tres cur­ses el cap de set­mana: dis­sabte i diu­menge, una de llarga, i diu­menge, una sprint race. Aquesta és la diferència més gran. Pel que fa a la pre­pa­ració física, no és el mateix pre­pa­rar-te per a una sola cursa el cap de set­mana que per a tres. Després, en clau de moto, la Moto2 té poca potència com­pa­rat amb una super­bike, i l’electrònica.

És una cursa més per als afi­ci­o­nats. En MotoGP són cur­ses molt llar­gues, en què des de la volta 1 has d’estar con­cen­trat, no només en la velo­ci­tat, sinó en el con­sum tant de ben­zina com de pneumàtics. En aques­tes cur­ses més cur­tes, no has de pen­sar a anar reser­vant res. Des de la pri­mera volta fins a l’última, dones el cent per cent i tant el pneumàtic com la ben­zina arri­ben al final. Són cur­ses molt com­pe­ti­ti­ves, i serà un punt molt bo per al cam­pi­o­nat.

En Moto2, la potència és menor i és impor­tant pesar el mínim pos­si­ble. La super­bike té més potència i he hagut de tre­ba­llar més al gimnàs per gua­nyar una mica de volum i tenir més força. Men­tal­ment, són tres cur­ses cada cap de set­mana i, tant si vas bé com mala­ment, tens més opor­tu­ni­tats. En MotoGP, pen­ses única­ment en la cursa i quan acaba no tens res més fins a l’altre cap de set­mana. Aquí has de con­ti­nuar tre­ba­llant i estar con­cen­trat.