L’època hegemònica de Marc Márquez forma part del passat i Francesco Bagnaia (Torí, 1997) és el tercer pilot campió del món de MotoGP (Joan Mir, el 2020 i Fabio Quartararo, el 2021) des que el cerverí va deixar el tron i va entrar en una espiral de lesions i intervencions quirúrgiques. El títol del torinès serà recordat per haver protagonitzar la remuntada més bèstia de la història en la categoria reina –91 punts respecte de Quartararo–, però també per evocar temps pretèrits. Bagnaia és el primer pilot de Ducati a assolir el títol mundial des que ho va aconseguir l’australià Casey Stoner, el 2007. Des d’aleshores, no van ser capaços d’aconseguir-ho dos dels grans referents del motociclisme italià, com Valentino Rossi i Andrea Dovizioso. Encara cal retrocedir molt més enllà, fins a 50 anys enrere, per trobar un campió italià amb una moto transalpina. Va ser el 1972, amb Giacomo Agostini pilotant una MV Augusta.

La presència de dues llegendes italianes, Agostini i Rossi, en el box de Ducati en el circuit de Xest evidencien fins a quin punt el títol de Bagnaia s’havia convertit en una qüestió d’orgull nacional. El nou campió ho va remarcar: “Allí dins vaig veure moltes cares que ploraven i ha estat fantàstic. Jo també estava plorant. Sentia tot aquest pes sobre les meves espatlles, d’haver estat capaç de tornar tota la confiança que havien dipositat en mi.” “Dissabte vaig estar parlant amb Vale [Valentino Rossi] i em va dir ‘t’has de sentir orgullós de tenir aquesta possibilitat, no tot el món pot sentir aquesta pressió i aquesta ansietat, però te n’has d’enorgullir i gaudir-ne’. Això és el que vaig intentar fer, però no em van funcionar, tot i que estic molt feliç de qui és el meu mentor i el meu líder.” Diumenge tot eren somriures i felicitacions, però el flamant campió del món admet haver viscut moments complicats a mitja temporada. “El moment més difícil va ser al circuit de Sachsenring. Em sentia competitiu, però vaig caure i només em veia com un pilot molt ràpid, però amb molts alts i baixos, i que em faltava regularitat. A partir d’aquest moment vaig assumir el meu problema i penso que he millorat molt en el camp personal.” “Després de la caiguda havia perdut la fe en el campionat, però una hora després de la cursa vaig tornar a pensar que podia ser campió una altra vegada i a la segona part de la temporada hem fet un gran pas, analitzant perquè vaig cometre totes aquelles errades i crec que ens mereixem aquest títol”, va assegurar.