La pandèmia va ser un cop. És una escola amb molta formació pràctica, i en realitat no estàvem preparats. Però ens hi vam adaptar. Va ser una dificultat important per l’aprenentatge, però s’ha superat. Vam estirar el curs per poder fer les pràctiques.

Hem après moltes coses i hem agafat metodologies de treball a distància que també ens ajuden a aplicar les noves tecnologies. I sí, els alumnes d’ETG Racing, un cop van a les curses, tot està connectat amb ordinadors.

La mecànica de competició és molt passional. N’ hi ha que ho fan per afició, perquè els agrada molt la moto, però fer arribar alumnes a MotoGP és un objectiu. A l’estiu farà deu anys del projecte ETG Racing, i se’n necessitaven dos o tres per formar-se. Ara estan començant a arribar alumnes a aquest nivell, a MotoGP.

Nosaltres els anem inserint i tenim convenis amb escuderies. Quan fan la formació, comencen al nostre equip, amb les nostres motos. Tenen diferents rangs a l’equip. Qui és el primer mecànic d’un pilot, l’acompanya a tot arreu. Després, podrà fer un salt a un altre equip, i quan acaben els estudis, les escuderies els contracten. El nostre objectiu és que tinguin un ventall obert pensant en el mercat laboral, que puguin formar-se també acadèmicament. Els oferim la doble titulació, amb un cicle formatiu. I estar en contacte amb escuderies ja els permet tenir una xarxa un cop s’han format.

El nostre lema és que volem competir i volem guanyar, però que volem formar. És veritat que guanyar ajuda a tenir visibilitat, però no és definitiu.

Sempre es parla dels pilots i no es parla mai de l’equip. Un pilot sense un equip ben estructurat al darrere ho té molt complicat. Vam ser campions del món de la MiniGP, i què sortia més? El nom del nano, Izan Rodríguez. Sense l’equip, no hauria estat campió. El pilot té una estructura, amb una feinada bestial, i no se li dona la importància que té, l’equip pel pilot.

Tot d’aquí. Els mateixos professionals que acompanyen els pilots són els mateixos que estan fent les classes dia a dia. I cada pilot té dos mecànics, el primer i l’ajudant, que són alumnes. Més un telemètric, també alumne, que ja fa un curs d’especialització. El cap de l’equip i el cap de mecànics són professors. Quan viatgem a curses, desplacem entre 15 i 18 persones. Hi ha els caps i els alumnes, que s’han d’anar guanyant el seu rol.

És així. I a les curses, ens barallem competint contra marques potents. Honda, Ducati, Yamaha, Suzuki... Fàbriques amb pressupostos bestials contra nosaltres, que tenim sort que hi ha entitats com la Diputació de Girona que ens reconeixen la feina i formen part d’una borsa de beques.

Ens admiren. El projecte, tal com el tenim enfocat, diria que no hi és, ni a l’Estat ni a Europa. Hi ha altres projectes, però amb una participació tan representativa dels alumnes, no hi ha ningú més que ho faci. Si volem que surtin ben preparats, ho han de viure. No n’hi ha prou de fer pràctiques en una escola. Han de viure la tensió que es viu en un box. És la pràctica real.

Els pilots hi han de ser, però el pal de paller és l’estructura, l’equip.

Són ells que ens venen a buscar. Paguen per córrer amb nosaltres. Seria impossible assumir-ho tot. Ja ens costa diners, ETG Racing, però també valorem que ens dona una imatge. Els pilots han de pagar. Aquesta temporada passada en teníem tres, i comptem que la següent en tindrem quatre o cinc. Ells vénen quan hem de fer proves o abans de les curses.

Com a equip propi, fem el campionat d’Espanya, la superbike. Però també tenim convenis amb diverses federacions. Hem unit la portuguesa, la de Castella i Lleó i la gallega i hem creat la copa ibèrica, en curses de promoció d’Ohvale 110, 160 i 190. Això permet als alumnes anar progressant. Amb la federació catalana, tenim la copa Yamaha 125 i ara incorporem la 300. Tota l’assistència i control, ho fem nosaltres. Dorna ho va copiar i va organitzar la MiniGP. Cada país fa el seu campionat, i els dos primers fan el mundial a València, que és on vam guanyar l’any passat.

Tenim tres escoles. La de Figueres, on vam néixer; aquesta de Girona, i una a les Franqueses. Però la competició només la fem aquí. No la volem gaire grossa perquè és una cosa específica, que tinguem controlada, i sense massificar-la. La d’ETG Racing és la part petita de l’escola, amb 90 alumnes. No ho volem sobredimensionat, perquè no trobarem sortida laboral. És un curs de dos anys, que poden fer un tercer si fan el doble títol. I després, hi ha un curs d’especialització, per als que assumeixen rols més alts.