La reivindicació de l’Àlex
Motor. L’inici de la temporada 2023 d’Àlex Márquez amb la incorporació a l’equip Gresini Racing MotoGP pilotant una Ducati ha estat brillant i molt prometedor de cara al futur
En el seu segon gran premi amb la Ducati i l’equip Gresini Racing MotoGP, Àlex Márquez va brillar en les difícils condicions provocades per la pluja al circuit de Termas de Río Hondo on es va disputar el GP de l’Argentina i va aconseguir la seva primera posició preferent en MotoGP, un cinquè lloc en la cursa a l’esprint i una brillant tercera plaça en el podi en la cursa llarga de diumenge. El pilot cerverí va fer un cap de setmana molt complet i va començar a mostrar el que s’esperava d’ell quan es va incorporar al seu nou equip: que fos competitiu i que pogués lluitar amb els millors.
En les seves tres temporades a Honda en la màxima categoria, la primera a l’equip oficial Repsol i les altres dues a l’equip satèl·lit LCR, Àlex Márquez només va destacar l’any 2020 al costat del seu germà Marc i va fer dos podis, dues segones places en el GP de França i el GP d’Aragó en dos grans premis consecutius. La temporada passada el campió mundial de Moto3 (2014) i de Moto2 (2019) va aconseguir com a millor resultat una setena plaça en el GP de Portugal, i només en quatre de les vint curses va estar entre els deu primers, amb un setè, un vuitè i dos desens llocs.
El mateix Àlex Márquez va reconèixer després de la cursa argentina que no s’esperava un inici de temporada així: “No m’ho imaginava, la veritat. Molt millor del que imaginava i –com vaig dir al principi de la temporada– crec que no és la posició real estar entre els quatre primers dins del campionat, a prestacions, on som. Crec que estem més del 5 al 8 per ser clars, però bé, també cal sumar, cal ser-hi i ser intel·ligents.” El cerverí es va mostrar feliç pel que havia aconseguit, però també va dir que encara queda molt per fer i millorar: “Cal continuar empenyent perquè estem millorant dia a dia, però ens falten petits detalls i cada cop estem més..., d’alguna manera, aproximant-nos al que fa Pecco, el que fan Bezzecchi o Zarco en acceleració per portar la Ducati de la manera correcta.” Una d’aquestes coses serien els entrenaments, ja que en els dos grans premis va haver de passar per la Q1 i no va estar entre els deu millors de la Q2 directament per només unes dècimes de segon.