Domini absolut

L’equip austríac ha fet un treball increïble durant l’hivern; s’ha mostrat com la referència des de la pretemporada i ho ha confirmat des de la primera cursa de la temporada fins a la més recent a Miami. En total, cinc victòries en cinc curses, amb nou podis de deu de possibles, i en tots ha estat o bé primer o bé segon. De moment, qui més crèdit n’està traient és Max Verstappen.

El neerlandès torna a ser el màxim candidat a revalidar el títol ja que ha sumat tres de les cinc victòries disponibles, amb una solvència considerable i també fent remuntades, com la del passat GP de Miami o el de l’Aràbia Saudita, que no va poder transformar en victòria, però es va quedar molt a prop d’aconseguir-ho.

Per la seva banda, Sergio Pérez ha mostrat un nivell que no es troba al mateix punt que el del seu company d’equip Verstappen, però també és un gran nivell, probablement el millor de la seva carrera. Això sí, és l’únic pilot que no ha sumat cinc podis, ja que a Austràlia no va poder arribar-hi. Tot i això, dues victòries el confirmen com el gran rival de Verstappen per al campionat.

La revelació de l’any

Més enllà del món de Red Bull, els premis de consolidació se’ls han repartit tres equips: Aston Martin, Mercedes i Ferrari. El primer de tots és la gran revelació de la temporada, ja que ha passat de ser el setè millor equip al segon pel que fa al rendiment. Els britànics tenen un cotxe molt equilibrat, disposen d’un pilot guanyador com és Fernando Alonso i de més hores per poder millorar el cotxe en comparació amb Red Bull, que encara arrossega la sanció per haver sobrepassat el límit pressupostari de l’any 2021. Per tant, el camí per a Aston Martín només pot anar cap amunt.

A l’altre costat, se situen Mercedes i Ferrari. Els alemanys tenen potencial i ho han demostrat sent els únics a poder acabar més amunt de la tercera posició més enllà dels Red Bull, però no sembla que tinguin prou ritme. De fet, en la qualificació, durant els últims dos grans premis, no han situat els dos cotxes entre els deu primers. Pateixen, a vegades, a la cursa, un símptoma que no són els més forts. Qui tampoc no està mostrant gaire ritme és Ferrari. El cotxe és pitjor que l’any passat, però destaca especialment en la qualificació, ja que han estat els únics a treure una pole position als Red Bull. No obstant això, el principal problema dels italians té nom propi: la degradació. El monoplaça gasta ràpidament els pneumàtics, un problema que arrosseguen de l’any passat, però que aquest any s’ha agreujat encara més.

La resta, a pescar

A una gran distància dels quatre primers, se situen la resta dels equips, que formen la part mitjana baixa de la graella, que és més petita que mai. Les diferències són escasses i els equips poden estar en una cursa en la part davantera i en la següent poden estar lluitant per no quedar en l’última posició. Això sí, per culpa del pas endavant que ha fet Aston Martin, el premi que obtenen els millors de la zona mitjana és menor, a excepció de les curses en què algun dels capdavanters es retira.

Els que més possibilitats tenen són els Alpine, ja que els francesos han estat els millors, tot i no tenir unes primeres curses especialment bones. Just darrere es troba McLaren, equip que ha empitjorat respecte a l’any passat. Per la seva banda, tant Alfa Romeo com Haas se situen just darrere, i la posició d’últim classificat a la graella es troba entre Williams i l’equip Alpha Tauri.