Doblet sense recança
Domini absolut d’Aleix Espargaró i Maverick Viñales, en una cursa en què les Aprilia es queden soles per l’absència de Pecco Bagnaia
Els dos pilots catalans lloen el resultat històric de la marca de Noale
Mai no és tard quan arriba, però el rerefons va estar a punt d’enterbolir el triomf resolutiu dels pilots catalans d’Aprilia en el GP de Catalunya de MotoGP. Aleix Espargaró va batre el seu company Maverick Viñales i va dedicar la victòria a l’absent Pecco Bagnaia. El líder del mundial va ser baixa després de caure en la primera sortida, amb la dissort que una altra moto li va passar damunt de les cames. Sense el seu gran rival, Aleix es va rescabalar de la pífia que l’any passat li va costar el segon lloc a casa.
En saber que Bagnaia n’havia sortit il·lès, els pilots d’Aprilia van poder celebrar el triomf com es mereixia. “És un dia per sentir-nos-en orgullosos”, van resumir ensems. És el primer doblet de la marca de Noale en MotoGP, i el primer de dos catalans en la categoria reina d’ençà del que van aconseguir Àlex Rins –encara de baixa per lesió– i Àlex Márquez –sisè ahir– a Aragó, el 2020.
Arrencada calamitosa
La primera sortida de la cursa va ser calamitosa. En el primer revolt, Enea Bastianini va frenar a l’últim moment, va quedar sense espai i, en caure, va tombar quatre motos més. Un bon ensurt, però res comparat amb el que es va esdevenir tot seguit. Bagnaia era el líder, però va lliscar i va sortir per les orelles (el control de tracció de les motos no evita la lliscada lateral). Va quedar estès al bell mig de la pista i la KTM de Brad Binder el va atropellar. Després de ser atès al centre mèdic del Circuit, el van evacuar a l’Hospital General de Catalunya (també a Bastianini, que té fractures a la mà i el turmell esquerres), on es va confirmar que no té res greu.
Aleix Espargaró va reconèixer que no estava centrat en la represa. S’havia hagut de canviar la granota perquè el motor trencat de Binder el va ruixar d’oli. Estava tens i va arribar a cedir més d’un segon a Mack. “Però no volia ser segon”, va confessar, i va encalçar el seu company amb determinació. Quan faltaven tres voltes, el va atacar al final de la recta, en una maniobra que va forçar Viñales a anar llarg per l’escapatòria. Tanmateix, en la volta d’honor els dos asos catalans van palesar la seva sintonia intercanviant-se les motos. “M’ha sortit de dins; és una manera de dir que som un equip”, va aclarir Aleix, radiant.
LA DADA
PROTAGONISTES
Hi haurà GP de Catalunya el 2024
“Avui [ahir] podem confirmar que, efectivament, l’any vinent tindrem GP de MotoGP al nostre Circuit.” Les paraules de Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball i president del Circuit de Barcelona-Catalunya, van posar negre sobre blanc que el 2024 tornarà a haver-hi GP de Catalunya a Montmeló, tal com va insinuar dimecres Carmelo Ezpeleta, màxim executiu del promotor del campionat, Dorna. Pel que fa a la data, encara està per confirmar. “La condició principal és que hi hagi una certa separació amb el GP de F1 [el 2023 va ser al juny], des del punt de vista logístic i també de públic”, va indicar. Ahir va haver-hi 71.855 espectadors a Montmeló (60.000 l’any passat), d’un total de 152.065 al llarg del cap de setmana.
Primer podi d’Albert Arenas en Moto2
Albert Arenas va entrar tercer en la cursa de Moto2 del GP de Catalunya i va aconseguir el primer podi en la categoria intermèdia del mundial. El pilot gironí arrencava cinquè en la graella i el seu ritme li va permetre desempallegar-se de Manu González i Pedro Acosta (company d’Arenas en l’equip Red Bull KTM i líder del mundial) per entrar a tot just un segon de Jake Dixon i Aron Canet, que es van jugar el triomf en l’última volta. Arenas, de 26 anys, va ser campió del món de Moto3 el 2020, i aquest resultat pot ser un punt d’inflexió en la seva trajectòria en la categoria. “No és només haver obtingut el podi, és el cap de setmana en general i tota la feina que hi ha al darrere. He sabut continuar amb la dinàmica de confiar en el meu potencial”, va explicar. El resultat arriba en el moment precís, després que, en la primera meitat del curs, les coses no acabessin de rutllar, ara per naps ara per cols. “He arribat a dubtar si estava ben preparat”, es va sincerar. “Quan he travessat la meta m’he emocionat, però quan he arribat al parc tancat ja he començat a pensar en Misano [el següent GP]”, va revelar.
