El triomf d’Aleix Espargaró al Circuit de Catalunya, amb l’alegria afegida de la victòria en la cursa esprint de dissabte, és un exercici de justícia poètica de manual i escenifica un cop de puny damunt la taula que retruny en el mundial de motociclisme. No tan sols tanca una ferida que al seu moment va sagnar i va afectar de manera clara la seva moral, quan l’any passat va treure gas a Montmeló pensant que la cursa s’havia acabat i va perdre una gran oportunitat –un error que va lamentar amb amargor i plors a boxs–, sinó que el ressitua en la lluita per la general del mundial. Si més no, pel podi del campionat. Gràcies als 37 punts (12+25) sumats en un cap de setmana de somni, ara té el tercer lloc que llueix l’italià Marco Bezzecchi –12è a Montmeló després de caure en l’arrencada i haver de córrer amb la segona moto– a 35 punts gràcies a una collita excepcional en un Gran Premi de Catalunya que mai no oblidarà: primera victòria en cursa esprint i tercera, segona del 2023 –la primera va ser a Silverstone–, en una cursa convencional de la categoria reina. Espargaró és el tercer pilot, rere Bagnaia (tres cops) i Martín (un), que tanca un gran premi amb 37 punts i la sensació de la plenitud més absoluta.

El Gran Premi també serà recordat, malauradament, per la caiguda múltiple de l’inici, que va provocar una segona sortida. Sobretot per la imatge esgarrifosa de la KTM de Brad Binder passant per damunt de la cama de Pecco Bagnaia (Ducati), el líder indiscutible del mundial.

Sigui com vulgui, la reivindicació del motociclisme català, a més, va ser doble, amb un segon lloc magnífic del rosinc Maverick Viñales que va arrodonir la bacanal d’Aprilia al traçat català, amb final feliç i emotiu quan tots dos es van intercanviar les motos en un gest simbòlic que reflecteix la perseverança, la resiliència en els mals moments tant en l’àmbit individual com col·lectiu, amb un toc de romanticisme gràcies al primer doblet de la firma de Noale en MotoGP. Espargaró va explicar que la idea no estava planificada i que li va sortir del cor quan va recordar l’angoixa de Viñales en el seu tram final amb Yamaha abans d’aterrar a la firma transalpina, on ha refet la seva carrera.

Amb Marc Márquez (Honda) fora de combat pel que fa a les posicions capdavanteres i que ja fa prou no prenent mal amb una moto de mal governar, la temporada, des del punt de vista dels pilots de casa, entra en una dimensió força més agraïda i engrescadora, encara que l’italià i vigent campió Pecco Bagnaia continua tenint la paella pel mànec amb 260 punts i un lideratge certament sòlid. L’avalen 50 punts més que el madrileny Jorge Martín (Yamaha) i 71 més que Marco Bezzecchi (Yamaha). Res, però, no està escrit. Falten nou curses: 333 punts en joc i molta benzina.