Palou es reconsagra
El seu segon títol als Estats Units i l’autoritat exhibida tanquen un curs convuls als despatxos i el reivindiquen com un dels millors pilots del món
Feia 16 anys que ningú enllestia el campionat abans de l’última cursa
Un català de Sant Antoni de Vilamajor té absolutament esvalotat el galliner de l’automobilisme nord-americà i mundial. Amb 26 anys, Àlex Palou s’ha reconsagrat no només per haver conquerit amb brillantor diumenge passat el seu segon títol en l’IndyCar (2021), sinó per l’autoritat exhibida en el campionat de referència als Estats Units. No en va, feia setze anys, des que ho va aconseguir el francès Sébastien Bourdais, que cap campió segellava la victòria abans de l’ultima cursa i el català, amb determinació, ha abaixat la persiana en la penúltima, el Gran Prix de Portland (Oregon). Un símptoma inequívoc de la competitivitat que impera sovint en la IndyCar, categoria multidisciplinar que aglutina circuits urbans, els famosos ovals, amb les 500 Milles d’Indianapolis de prova de referència, i autòdroms. El colofó al seu domini enlluernador amb 91 punts de marge sobre el seu company d’equip Scott Dixon –ni més ni menys que sis cops campió als 43 anys–va ser el triomf a Portland per la porta gran prescindint d’especulacions, tot i que liderava el campionat amb un marge prou ampli, certificant un altre triomf històric del motor català. La prova de diumenge, la dissetena i darrera, al circuit de Laguna Seca (Monterey), serà un tràmit.
Palou tanca un 2023 ben agitat als despatxos amb un èxit sonat que el torna a ressituar, sembla que en un horitzó a mitjà termini, en la rampa de llançament cap a la fórmula 1, on a més de ser ràpid cal tenir bons padrins.
Quatre victòries en cinc curses entre el maig i el juliol van estabornir els rivals i van encarrilar un títol sentenciat amb la cinquena, un exercici d’ambició en què va constatar els seus dots de gran estratega, amb una capacitat innata per decidir amb bon criteri les maniobres que determinen el resultat final d’una cursa. En 63 aparicions des del 2020, ha guanyat 9 curses, ha tastat 24 podis i ha acabat 44 vegades entre els 10 millors. La regularitat també ha estat un actiu molt valuós en el títol celebrat cremant roda al Portland International Raceway. Mai no ha baixat de la vuitena posició i ha estat entre els cinc millors en dotze curses. A més, ha signat dues poles. El grau de dificultat, però, l’il·lustra el fet que Dixon ha estat sempre entre els set primers.
Confirmat a Chip Ganassi
Amb dos títols en tres cursos, tothom es pregunta ara si Palou podrà disposar d’un monoplaça de cara i ulls en la F-1. El seu trencament amb McLaren fa poques setmanes –ahir va revelar que va tirar pel dret perquè no veia opcions reals de tenir un seient a la F-1–va provocar un espetec i l’escuderia britànica el va demandar. Tot plegat va detonar la renovació amb Chip Ganassi per al 2024, reconfirmada després de la cursa pel propietari de l’equip, Floyd Ganassi Jr, més conegut com a Chip Ganassi. L’episodi precedent va ser el combat legal amb el seu propi equip nord-americà, quan el català es va comprometre amb McLaren. El conflicte, per sort, es va acabar amb un acord a tres bandes que va determinar que Palou seguiria, encara bo, en l’equip amb seu a Indianapolis el 2023. Sigui com vulgui, el català aposta per seguir sent un guanyador a la IndyCar amb el millor equip en comptes de ser tan sols una alternativa a McLaren. Chip Ganassi atresora deu campionats des de la reunificació del 2008 i s’ha endut tres dels quatre últims.
LES DADES
EL PROTAGONISTA
“Ja vam veure que era especial”
“En la seva primera cursa amb nosaltres, ja vam veure que era un pilot especial”, va assegurar Chip Ganassi amb el seu nou títol a la butxaca, el quinzè de l’escuderia des del 1996. De fet, Palou es va endur el triomf en aquell debut en el circuit Barber a Alabama l’abril de 2021, fent història a l’automobilisme català i emulant el pilot de Pals Oriol Servià, que havia guanyat una cursa de la Champ Car als Estat Units l’any 2005. Aquest diumenge, emocionat però d’aparença tranquil·la i sense reflectir el desgast d’una cursa exigent, Palou es va mostrar exultant: “No vaig pensar mai que arribaria a ser campió i ara ja ho soc dues vegades. És com un somni.”
Un talent sorgit del programa del RACC de joves pilots
Palou va ser un dels talents que van entrar a formar part del programa de joves pilots del RACC al Circuit de Catalunya, que tenia el suport del govern. Pel programa, hi van passar Jaume Alguersuari –campió de la F-3 britànica amb només 18 anys i pilot de Toro Rosso (2009- 2011) a la F-1–, Dani Juncadella, Miquel Molina, Dani Clos i Albert Costa, entre d’altres. L’oportunitat de Palou de fer el salt del kàrting als monoplaces li va donar, primer, l’expilot d’Alzira Adrián Campos, i, posteriorment, el programa del circuit en què Lluís Pérez-Sala, també expilot de la F-1, li va fer d’assessor.
A banda del doble títol de Palou, les altres gestes catalanes sobre quatre rodes son el triomf de Marc Gené en les 24 Hores de Le Mans (2009), el segon lloc de Pedro Martínez de la Rosa en el Gran Premi d’Hongria de F-1 el 2006 i el triomf del mateix pilot a la Fórmula Nippon el 1997. Per a Palou, el Japó també va ser una rampa de llançament. El 2019 va ser tercer en la Superfórmula amb victòria a Fuji abans de fer les maletes i marxar als EUA, una aventura que l’ha situat al mapa de l’automobilbisme mundial. Tot i competir d’entrada amb un dels equips més fluixos de la graella de la IndyCar, hi va debutar amb molta empenta. Tot just en la seva tercera cursa ja va pujar al podi i va destacar amb una bona posició en les 500 Milles d’Indianapolis. Chip Ganassi el va clissar i va consumar un fitxatge ben rendible.