Cursa de supervivència

Aleix va tornar a palesar que haver confirmat el seu comiat l’ha alliberat. Sense pressió, la seva única prioritat és gaudir del moment. Avui correrà al Circuit de Barcelona-Catalunya per últim cop com a pilot titular de MotoGP, i això fa que valori i assaboreixi cada instant. “No havia gaudit mai d’una graella de sortida com avui [ahir]. A la pole, tothom corejant el meu nom... No puc estar més content”, va admetre.

La cursa esprint, però, no va ser gens fàcil. Aleix va sortir malament i va quedar relegat al cinquè lloc. Al capdavant, els punters tibaven de valent. Espargaró va ensumar de seguida que el ritme de cursa era insostenible. “Només jo havia fet tirades d’1:39 baixos [durant els entrenaments]. Quan he vist el ritme i com lliscava la pista, he pensat que allò no podia durar; destrossarien les rodes”, va explicar. Els fets li van donar la raó. Malgrat que era una cursa de tot just vint minutets, calia fer servir el cap. Aleix va estar les cinc primeres voltes a veure-les a venir. Llavors van començar les caigudes. Primer, Raúl Fernández, amb l’Aprilia client; després, Brad Binder, amb la KTM oficial. El granollerí ja era tercer, rere Pecco Bagnaia (Ducati) i Pedro Acosta (GasGas).

Al murcià, debutant en MotoGP i futur crac de la categoria (ahir va fer 20 anys), el va avançar tot seguit. Però Bagnaia eren figues d’un altre paner. “No podia avançar-lo, però l’he empaitat fins al final.” I, en l’última volta, va arribar l’error del líder.

Rere l’home del dia, Marc Márquez va entrar segon. El cerverí, catorzè en la graella, va protagonitzar una remuntada fins al podi que va qualificar d’“inesperada”. I allà dalt, no va dubtar a felicitar el veterà Aleix: “Ha estat el seu dia. I potser diumenge també ho serà.”