Aleix, sense pneumàtic

El podi del GP de Catalunya ha estat de campionat; literalment, perquè el tercer classificat, Marc Márquez, també és el tercer de la general de MotoGP. El cerverí no les tenia totes, però, ahir, va reproduir la remuntada de dissabte, fins al segon lloc, i va entrar tercer. Lluny dels dos punters, però cada vegada més adaptat a la Ducati: “La moto ajuda. És relativament fàcil de pilotar. M’hi trobo còmode.”

Ai las, la gran actuació del 93 va deixar Espargaró sense un podi per acomiadar-se del Circuit de Barcelona-Catalunya com a pilot titular de MotoGP. L’Aleix va escollir el pneumàtic del compost mitjà al darrere perquè pensava que el tou que va fer servir dissabte no sobreviuria a una cursa amb el doble de voltes. De bon començament, però, es va trobar sense adherència. “No podia accelerar bé; no podia anar ràpid. Martín i Bagnaia han volat amb el pneumàtic mitjà. Ha estat un xoc que ens esgarrapessin deu segons”, va valorar. De fet, Pecco va completar les 24 voltes al circuit 20 segons més ràpid que Espargaró quan va vèncer l’any passat. “El 2023, va ser un doblet d’Aprilia; el 2024, un triplet de Ducati i la millor Aprilia, quarta. Ells han escollit el Circuit de Barcelona-Catalunya com a circuit de proves i hi han progressat molt. Han trobat alguna cosa en la gestió del pneumàtic mitjà”, va raonar.

Tanmateix, Márquez no va seguir la tàctica de les altres Ducati per enlairar-se fins al podi. El cerverí va calçar el pneumàtic tou, per mirar de tenir un plus d’adherència que li permetés fer avançaments. És la quarta cursa seguida (incloent-hi les esprints) que en Marc remunta des de la segona meitat de la graella fins al podi. “No me n’enorgulleixo, perquè això vol dir que vens de no fer-ho bé els dies anteriors”, va reblar. Ras i curt, té la vista posada a millorar la consistència amb la Ducati i, de retruc, classificar-se més amunt en la graella de sortida.

“Aquí pensava que lluitaria pel cinquè lloc, i quan he vist que podia ser tercer... Em sap greu per l’Aleix, en la seva última cursa”, va asseverar. Mentre Bagnaia s’escapolia de Martín, la lluita entre els dos catalans per l’últim esglaó del podi va escalfar les últimes voltes. Espargaró ho va intentar fins al final i va albirar una darrera oportunitat en l’últim revolt. “Però era molt arriscat i podia haver-la fet bona”, va confessar. Va entrar a tot just cinc centèsimes del podi. Hauria estat l’últim a casa. Però el balanç del cap de setmana és immillorable. “N’he gaudit molt i ha estat complicat no emocionar-me més del compte”.