El 1974, ara fa cinquanta anys a França i Espanya es van començar a implementar un tipus de carreres en les quals els protagonistes eren els cotxes 2CV de Citroën (i algun Dyane o Mehari) que feien voltes a circuits de terra. A partir d’aquesta competició, a en Lluís Sellabona se li va encomanar el cuc de les carreres de carreres sobre terra i va començar a treballar en muntar un circuit entre Amer i les Planes que ben aviat es va convertir en un espai mític per a les competicions automobilístiques. El circuit dels Peluts va convertir-se en la catedral de les curses d’autocròs, una competició hereva del Pop-cros, que durant uns anys va aplegar una ingent afecció automobilística gràcies a unes espectaculars curses (algunes amb prop de cent vehicles) que feien gaudir de valent els centenars (i a vegades, milers) de seguidors que les anaven a veure.

A les comarques gironines, aquesta afecció es va consolidar molt ràpidament; diferents pilots i mecànics (o pilots/mecànics) van anar preparant vehicles per a competir en les dues grans modalitats (fórmula TT i turismes) i al circuit dels Peluts s’hi van afegir el de Sils o el de Llagostera (els Cremats). I les proves del campionat de Catalunya van obrir pas a les del d’Espanya i fins i tot a alguna prova del campionat d’Europa que van ser autèntics esdeveniments en un esport on els txecs eren els números u mundials.

Als anys 80 dos pilots gironins, Ramon Dalmau, d’Arbúcies, i Sadurní Tarrés, de Girona, van protagonitzar les carreres de fórmules TT amb curses trepidants que es podien resoldre al darrer revolt o en unes sortides que eren d’allò més emocionants. Amb ells altres pilots com Amadeu Rubirola, Pere Maimí, Joan Doval, Ramon Pich, Joan Casas, Pere Bigas, Josep Pujolràs, Margarida Castellà, Baldiri Massegur, Lluís Tamayo, Albert Saurí, Florenci Sánchez, i tants altres... van crear un ambient excepcional a l’entorn d’un esport que tot i que encara continua tenint proves –el cassanenc Joan Enric de Maria, ha estat cinc cops campió estatal al segle XXI– en l’actualitat ha perdut aquell encant i la desbordant passió que aixecava.

Tot i això la gent encara recorda aquelles curses i l’ambient de l’autocròs, i la setmana passada prop d’un centenar dels anomenats Amics de l’Autocros es van aplegar per recordar velles vivències i passar-s’ho bé a l’entorn d’una taula al restaurant Touring de Sils.

Josep M. Pibernat, “en Llesques”, va fer de mestre de cerimònies de la trobada, en la qual es va agrair a Josep Pujolràs la iniciativa d’organitzar el dinar i també es va homenatjar Lluís Sellabona, l’ànima d’aquell autocròs de fa quaranta anys. Dalmau i Tarrés van reviure la seva antiga rivalitat; Agustinet Boix, una de les figures més rellevants i entranyables de l’automobilisme gironí, va celebrar els 83 anys; Jordi Sellas va recuperar el micròfon que havia servit per difondre l’autocròs a través de Ràdio Olot i el mític programa Cilindrada, i tots plegats van rememorar aquelles curses que encara ara ens evoquen uns moments gloriosos de l’automobilisme gironí.