Bou, campió de llegenda
El pierenc guanya a Caors i segella el 18è títol seguit de trial a l’aire lliure i el 35è global
El 2007, va signar el primer doblet i ha prolongat un domini tirànic que passa a la història de l’esport
Toni Bou va eixamplar, ahir a la localitat occitana de Caors en el Gran Premi de França, la seva llegenda interminable als 37 anys conquerint el 18è títol mundial a l’aire lliure consecutiu des que el 2007 va iniciar la tirania, una sèrie interminable d’èxits fruit de la seva excelsa qualitat i de la perseverança. És el 35è títol global del meravellós i gairebé imbatible pilot pierenc, que té també ben enfilat el 18è en la modalitat X-Trial en pista coberta –ha guanyat les quatre primeres curses– i que continua escrivint una de les històries més increïbles no ja tan sols del motor, sinó de la història de l’esport.
El català, expeditiu i competitiu com sempre i que no en deixa passar ni una, segella el campionat de TrialGP quan encara falta una prova de dos dies que es correrà a Ripoll el 14 i el 15 de setembre. Servirà d’homenatge a l’ultracampió, que, any rere any, confirma les expectatives i amplia els registres de longevitat. Bou, de fet, no ha deixat ni les engrunes i s’ha apoderat amb ambició de nou de les dues curses que s’han disputat, anorreant qualsevol escletxa d’insurrecció davant dels abnegats rivals que, any rere any, veuen com els arrabassa el pa del cistell. A més, aquest nou triomf és el 150è amb Honda, fàbrica amb què ha format un binomi d’èxit. No en va ja compta amb un total de 152 victòries i 208 podis després d’haver disputat 263 cites en TrialGP.
El llegendari Bou necessitava guanyar o acabar segon o tercer sempre que el seu company d’equip, el jove i prometedor gallec de 24 anys Gabriel Marcelli, quedés darrere seu i que la victòria fos per a un altre pilot. Dit i fet.
El pierenc, seguint el mètode habitual, va començar a marcar diferències en el primer gir, en què va ser el millor amb diferència, amb tan sols 7 punts de penalització, un dels quals per temps. L’ulldeconenc Adam Raga (Sherco) era segon amb 17 i Gabriel Marcelli (Montesa) ocupava el tercer lloc amb 18 punts. El català va manar amb autoritat també en la segona volta conservant el marge i va acabar el Gran Premi de França amb 15 punts (7+8).
Venint des del darrere i amb un segon gir espectacular, el segon amb 23 (20+2) va ser el basc Jaime Busto (Gas Gas), que manté el frec a frec pel subcampionat amb Marcelli, tercer amb 33 (20+13). Raga va ser quart amb 33 (16+15).
Triomf d’ Abellán
La terrassenca Berta Abellán (Scorpa) va completar una gran actuació i va guanyar la seva segona cursa del mundial 2024. Engrescada, l’egarenca amenaça el lideratge de la britànica Emma Bristow (Sherco), que es manté al capdamunt amb deu punts de marge quan falten dues curses per al final del campionat. La catalana va tancar l’actuació amb 19 punts de penalització (8+11), mentre que Bristow en va acumular 21 (15+6).