L’italià Enea Bastianini (Ducati) va avançar Jorge Martín (Ducati) en la darrera volta en una maniobra protestada pel madrileny, que, molt emprenyat, li va dedicar una botifarra en creuar la meta, i va guanyar el Gran Premi de l’Emília-Romanya disputat al circuit Misano Marco Simoncelli. No obstant la decepció per no haver vençut quan havia liderat gran part de la cursa, Martín incrementa el marge al capdavant del mundial de MotoGP amb 24 punts sobre l’italià Pecco Bagnaia (Ducati), que havia guanyat la cursa esprint dissabte i també havia fet la posició preferent amb rècord del circuit –ahir, ell mateix la va deixar en 1:30.877–, però que va caure i es queda a 29 punts del líder.

Marc Márquez (Ducati), que sortia setè, un llast, va acabar tercer, encara bo, tot i que s’allunya 9 punts més en la lluita pel títol i ara és quart en el campionat a un punt de Bastianini i a 60 de Martín. Sigui com vulgui, és la victòria 100 de Ducati en la categoria reina del motociclisme. La firma exerceix un domini absolut en el campionat. De fet, els cinc primers duien la moto italiana. El rosinc Maverick Viñales, amb una Aprilia, va obtenir una meritòria sisena posició –la primera del campionat dels humans–, Aleix Espargaró (Aprilia) va ser vuitè i Àlex Márquez (Ducati) va acabar novè.

Bagnaia, que tenia la pole, va sortir com un coet, però de seguida es va esbravar, probablement per culpa d’algun problema mecànic. Martín, de fet, el va avançar en la quarta volta i Bastianini també el va superar. Tot i amb això, va revifar paradoxalment en el darrer terç de la cursa, en què va fer la volta ràpida. En l’afany per recuperar, però, va caure en la 19a volta de les 27 previstes. Un cop d’efecte al mundial a favor de Martín.

Molt condicionat per la posició de sortida endarrerida, Marc Márquez (Ducati) va progressar de seguida i va guanyar dues posicions, avançant Marco Bezzecchi (Ducati) en la primera volta i per la caiguda de Brad Binder (KTM) en la segona. El ritme de Pedro Acosta (KTM) i del trio de dalt, però, li va resultar inassumible. Malgrat això, Acosta va caure quan era quart i la caiguda posterior de Bagnaia el va enlairar al podi. Premi a la persistència.

Les voltes finals van ser espectaculars per la pugna titànica entre Martín i Bastianini, que va estudiar el rival i va esperar la darrera volta per guanyar-li la posició.