El pilot de la Seu d’Urgell Isidre Esteve (Repsol Totoya Ral·li) ha afirmat aquest dijous, durant l’acte de presentació del seu equip, que s’ha marcat com a gran objectiu acabar “entre els 20 primers” el Ral·li Dakar 2025, que es disputarà del 3 al 17 de gener a l’Aràbia Saudita. Esteve, que als 52 anys encara el seu vintè Dakar (el desè en cotxes) amb el seu inseparable Txema Villalobos (Calonge i Sant Antoni) com a copilot, repeteix amb el Toyota Hilux T1, “un cotxe ràpid, còmode” i amb el qual ja se sent “plenament adaptat”, ha precisat a Barcelona, on aquests dies s’estan verificant els vehicles dels equips europeus que partiran cap a l’Aràbia Saudita.

Toyota és una de les cinc marques de la categoria Ultimate, la dels prototips que aspiren a la victòria en la general, i encara que el català no és un pilot oficial, considera que el seu cotxe és suficientment competitiu per estar lluitant a la part noble de la classificació. “En el mundial de Motociclisme o de Fórmula 1 estem acostumats a graelles de 20 o 25 pilots, però en el Dakar la graella és de 70. Cal saber on som, i qualsevol resultat parcial o total entre els 20 primers, ja sigui al Marroc, Portugal o el Dakar, és extraordinàriament bo per a nosaltres”, ha insistit.

I és que Isidre Esteve, que va estar a punt de guanyar el Dakar diverses vegades en la categoria de motos abans de patir el 2007 l’accident que el va deixar paraplègic, mai ha ocultat que és un pilot ambiciós.

“Amb el Txema hem après dia a dia d’aquesta carrer, a ser cada any més competitius. Perquè l’objectiu és poder sentir aquesta sensació increïble que sentia en motos: la de ser part d’aquest grup de pilots que pot fer un bon resultat. I veient que als 60 es pot guanyar el Dakar, no hi ha pressa”, ha afirmat amb un somriure.

En la passada edició del Dakar, Esteve i Villalobos van estar lluitant per col·locar-se en el ’top-20’ fins que va arribar l’etapa cronometrada de 48 hores, que per a ells es va convertir en un calvari de tres dies. “L’any passat vam fer un gran Dakar la primera setmana, quan vam ser amb la gent de davant. Però en aquella etapa, ens vam quedar sense diferencial davanter i vam estar més de cinc hores per treure el cotxe de les dunes. I encara que vam perdre el resultat esportiu, no abandonar el Dakar, acabar-ho malgrat tota aquesta adversitat, va ser especial. I això és el que dona sentit a anar cada any”, ha reflexionat.

En aquest sentit, Isidre Esteve ha apuntat que “moltes vegades, ni tan sols nosaltres sabem on és el nostre límit” i que ell el segueix buscant en la seva passió pel motor. “Sempre dic que anar en cadira de rodes és un dany col·lateral per fer el que m’agrada, però l’important és que, malgrat això, puc seguir fent el que m’agrada”, ha sentenciat