Jo sabia que ho podíem fer bé després d’un ral·li del Mar­roc que havia anat bas­tant bé, però m’he sorprès a mi mateix. Crec que ha sor­tit un resul­tat millor de l’espe­rat. O sigui molt, molt con­tent de com va anar.

És molt difícil acon­se­guir-ho, ara miro enrere i dic “és molt fàcil dir-ho”, però la veri­tat és que han estat moltíssi­mes hores i un cop ets allà costa molt que et sur­tin les eta­pes bé, i que surti tot un ral·li rodó. O sigui, que ara toca gau­dir-ho.

M’ha dei­xat satis­fet poder aca­bar, poder fer el màxim de quilòmetres pos­si­bles i tota l’experiència que m’he endut.

Jo crec que el millor moment va ser quan vaig aca­bar el pròleg i vaig veure que estava dins la cursa i que havia començat tot. I, a més vaig fer ter­cer i va anar molt i molt bé. La veri­tat és que estava molt con­tent de poder començar el pròleg d’aquesta manera.

Sí, van venir moments durs en totes les eta­pes que hi va haver, però ho vaig poder ges­ti­o­nar bé, així que em sento molt satis­fet.

Sí, sí, sense cap dubte.

Sí, allà quan estàs a terra, ja no saps si estàs al cent per cent per poder con­ti­nuar. Crec que et pas­sen mol­tes coses pel cap, però vaig poder pujar a la moto i vaig poder con­ti­nuar. Quan va pas­sar una estona vaig veure que havia que­dat tot en un cop, en un ensurt. Però és clar, quan caus a les vuit del matí, a dos graus, amb el fred que fa i tot, t’empor­tes un bon ensurt.

La moto per sort no tenia res més que alguna ras­cada i jo també, o sigui, que va que­dar tot en un ensurt. Però podia haver estat més gran.

El dia després va ser la millor etapa. Vaig ser segon i n’estic superor­gullós, encara no m’ho crec. Va ser la millor etapa que he fet.

Cada dia és una cursa nova. Al Dakar cada etapa és una cursa. Sor­tia una mica enrere l’endemà de la cai­guda i tenia alguna rodera més del nor­mal a terra, i això et dona una mica d’empenta.

Es nota, es nota una mica; no és una gran avan­tatge, però es nota. I quan tens algun dubte pots vali­dar-ho més fàcil mirant el terra i les rode­res que han dei­xat els altres.

Sí, és molt impor­tant. El meu pare va poder venir al Dakar i va estar les dues set­ma­nes amb mi, i va patir com mai, i la meva mare i els meus avis ho han vis­cut des d’aquí, des de la Gar­riga, o sigui que també deuen haver patit moltíssim.

Sí, en Nani també, i a més va poder gua­nyar una etapa en cot­xes així que molt con­tent per ell. Tant en Nani com Jordi Vila­doms m’han donat molts con­sells, els he escol­tat moltíssim i he d’estar molt agraït per tota l’ajuda que he rebut i tots els con­sells que m’han donat.

Sí, el meu avi cor­ria en motos, el meu pare ho feia com a hobby i jo i el meu germà vam començar des de petits, o sigui que des de petit ja he començat en motocròs.

Va ser un pas bèstia. Jo vaig córrer en motocròs fins a l’any 2023 i a finals d’any, quan em vaig poder treure el car­net de con­duir per l’edat, vaig deci­dir anar a pro­var una cursa de ral·li raid ja que sem­pre m’havia agra­dat molt. Un cop vaig tor­nar del Mil Dunes al Mar­roc vaig par­lar amb els meus pares i dir que la meva car­rera espor­tiva volia anar cap al ral·li raid, i així va ser aquest 2024. Des del gener fins al desem­bre no hem parat d’entre­nar-nos i fer les màximes cur­ses i arri­bar al més ben pre­pa­rat pos­si­ble al Dakar.

Sí, aquest és l’objec­tiu a mitjà llarg ter­mini.

Mol­tes, fa falta moltíssim tre­ball, calen moltíssi­mes cur­ses, apren­dre moltíssim de tot arreu, però crec que estem fent el camí cor­recte. Crec que estem anant per on toca, estic gau­dint molt anant amb moto, que és el que importa. Així que a veure com em va tot això i veu­rem quan arriba, però segur que ho inten­taré.

Sí, sí, l’Edgar que va aca­bar el Dakar jo crec que és un altre. Si quan vaig aca­bar el Dakar pogués començar des del prin­cipi, moltíssims errors que vaig come­tre no els hau­ria comès i moltíssi­mes coses ja les hau­ria après, o sigui que ara estic amb ganes d’arri­bar al Dakar de l’any que ve per demos­trar tot el que he après.

Tot, tot és molt com­pli­cat, no hi ha res que no diguis aquí la pots ves­sar. Però per mi les eta­pes de tanta pedra i de dunes sí que es van fer llar­gues.

El més fàcil va ser en aca­bar, pujar al podi. Jo crec que això va ser el més fàcil de tot.

Ho estic vivint i assi­mi­lant bas­tant bé, encara tinc una mica de res­saca del Dakar, encara m’he de recu­pe­rar, però ja he començat a entre­nar-me al gimnàs. No hi ha gaire temps per des­can­sar.

Si és pos­si­ble sí, encara no ho sabem si el podrem fer tot, però l’objec­tiu és aquest, fer tot el mun­dial per arri­bar al més ben pre­pa­rats pos­si­ble al Dakar del 2026.

No, ara ja estic cen­trat al cent per cent en les com­pe­ti­ci­ons de ral·li raid.

Són coses que pas­sen. Fent motocròs fa qua­tre anys em vaig tren­car cinc vèrte­bres, i vaig pas­sar per tres ope­ra­ci­ons. La recu­pe­ració va ser llarga però va anar molt bé i em vaig poder recu­pe­rar al cent per cent . He pogut tor­nar a anar en moto i tor­nar a com­pe­tir. Són experiències que m’emporto i crec que això també m’ajuda a ser cons­ci­ent de tot el que estic acon­se­guint i també a ser cons­ci­ent del que em pot pas­sar.