Veient Marc Márquez maleint la seva mala sort al final de la recta del nou circuit de Motorland només ens pot venir al cap una paraula: injustícia. Una enorme injustícia. Ja ho sabem, que les curses «són així», i els mateixos protagonistes sovint se'n cuiden de recordar-nos-ho. Ja se sap: avui per tu, demà per mi. Però després d'haver-nos acostumat a les demostracions d'autoritat del nou diamant del motociclisme lleidatà, només de pensar que un incident tan inesperat com aquell el pugui privar del títol ens ha de fer plantejar moltes coses. Entre d'altres, si realment estan preparats per córrer en un campionat del món alguns dels joves que omplen la graella.

Però això seria un altre debat, llarg i complex. Avui, el que més em preocupa, és que un vailet capaç de guanyar sis de les dotze primeres curses –cinc de manera consecutiva d'un total de vuit podis– no sigui líder del mundial i vegi com els seus rivals es poden permetre el luxe d'agafar aire i jugar amb els punts.

El nou líder del campionat, Nico Terol, ha guanyat només tres curses fins ara, amb un total de nou visites al podi. Estadística idèntica a la de Pol Espargaró, que després de la victòria a Motorland també ha avançat Márquez en el campionat del món. D'aquest ball de xifres, se'n desprèn que fent segons i tercers és molt fàcil eixugar diferències per poc que qui guanya més curses tingui un mal dia. És allò tan repetit de la regularitat, el defecte convertit en virtut si del que es tracta es de córrer més que ningú.