Jorge Lorenzo amb prou fei­nes podia orde­nar els seus pen­sa­ments un cop aca­bada la cursa de Moto GP: «T'ima­gi­nes aquest moment tota la vida, però quan arriba no saps com actuar ni què dir. Estic inten­tant man­te­nir-me tran­quil per poder par­lar amb clare­dat i no dir cap boge­ria. Estic molt can­sat, neces­si­ta­ria estar sol uns minuts, pen­sant en el que he fet.» Un cop asse­re­nat, el pilot mallorquí va asse­gu­rar que cele­bra­ria el títol com cal: «El meu somni s'ha fet rea­li­tat. Real­ment això és el màxim que un pilot pot acon­se­guir en la seva car­rera, així que hem de cele­brar-ho i dis­fru­tar d'aques­tes hores, minuts i segons com si fos la fi del món.»

I men­tre par­lava inten­tava fer-se'n a la idea: «Campió del món... són increïbles aques­tes parau­les. És un plaer, et sents com si fos­sis el rei del món.» Tam­poc no es va des­cui­dar del llarg capítol d'agraïments: «Vull donar les gràcies a tanta gent... És difícil tro­bar les parau­les, però haig de men­ci­o­nar Yamaha i tot el meu equip, Brid­ges­tone i tots els invo­lu­crats en aquest èxit. I, per des­comp­tat, mol­tes gràcies a tots els meus fans.»

Va con­ti­nuar el seu dis­curs fent una regressió als seus ini­cis en el mun­dial: «Quan vaig començar en els 125 cc gai­rebé vaig ser l'últim, però en només vuit anys m'he con­ver­tit en campió del món de Moto GP. És increïble com et pot can­viar la vida. He tin­gut molta sort, bones motos i bons equips. Sem­pre he estat envol­tat de per­so­nes que han vol­gut el millor per a mi i els estic molt agraït.» També va reve­lar que no sap si farà ser­vir el dor­sal u la tem­po­rada que ve: «Si se m'ocorre un bon dis­seny, sí. Si no, em quedo amb el 99.»