Que ningú no pari d'aplaudir

Ni el guio­nista més per­vers hau­ria pogut ima­gi­nar un desen­llaç com el d'ahir en la cursa de 125 cc, en la qual Marc Márquez va pro­ta­go­nit­zar una de les millors exhi­bi­ci­ons dels últims temps. El pilot de Cer­vera va pas­sar de tenir el mun­dial gai­rebé per­dut a aca­ro­nar el pri­mer títol de la seva car­rera després d'una actu­ació memo­ra­ble que hau­ria pogut fir­mar el Valen­tino Rossi dels millors temps. Si algú en tenia algun dubte, el mun­dial de 125 cc se'l mereix única­ment el català.

El moment clau de la prova va arri­bar en la for­mació de la gra­e­lla de la segona sor­tida. La cursa havia estat atu­rada a causa de la pluja, després de set vol­tes en les quals Márquez ja havia demos­trat que és el millor pilot de la cate­go­ria. El de Cer­vera va sor­tir des de l'onzena posició i va remun­tar fins a la cin­quena al pri­mer revolt. No li va cos­tar gaire superar els seus rivals i engan­xar-se a la roda de Nico Terol, que havia acon­se­guit el lide­ratge des del quart lloc. Márquez espe­rava la seva opor­tu­ni­tat per donar l'esto­cada al valencià quan la pluja va obli­gar a ense­nyar la ban­dera ver­me­lla. Pol Espar­garó en va dir bé, ja que rodava a molta distància i la for­mació d'una nova gra­e­lla l'afa­vo­ria.

Va ser jus­ta­ment quan es diri­gia a la sor­tida de la segona cursa, que es va fer a nou vol­tes, quan Márquez va come­tre un error absurd i gai­rebé imper­do­na­ble que el dei­xava en una situ­ació crítica. Con­fi­ant que l'asfalt era ben sec, el líder de la cate­go­ria va començar a escal­far els pneumàtics, però va rellis­car en una zona humida i va fer algu­nes vol­tes sobre si mateix sense dei­xar de sub­jec­tar la moto. Ell mateix va expli­car que volia atu­rar la moto com fos per evi­tar mals majors. Sor­to­sa­ment, va poder con­ti­nuar i entrar al box, on es van viure moments de gran tensió. Els mecànics van haver de repa­rar els des­per­fec­tes a corre-cuita –el care­nat li pen­java– per ser a temps de començar la cursa. El pit-lane es va tan­car amb Márquez a dins i això el va obli­gar a sor­tir des de la cua de la gra­e­lla (17a posició). Algun mem­bre de l'equip no va poder aguan­tar el plor en una situ­ació de tant dra­ma­tisme i va neces­si­tar el con­sol del pare del pilot, Julià, que estava fet un sac de ner­vis.

Final­ment, Márquez es va plan­tar a la gra­e­lla i, en la sor­tida, va pro­ta­go­nit­zar una mani­o­bra arris­cada i de manual. Per fora va acon­se­guir avançar fins al quart lloc abans del pri­mer revolt. Al pri­mer pas per meta ja era ter­cer, només superat per Terol i el seu com­pany d'equip Brad­ley Smith. L'equip li va mar­car que el ter­cer lloc ja era bo, però ell no en feia prou i va ata­car. El britànic va fer tot el que va poder per moles­tar-lo, però el català estava en estat de gràcia i el va superar en la penúltima volta. En l'última va tenir un frec a frec amb Terol, que no va aguan­tar la pressió i va sor­tir de la traçada dos cops. Márquez el va avançar i va tan­car els forats fins a la meta, on va escla­tar amb ges­tos de gran joia. Ara té 17 punts d'avan­tatge res­pecte de Terol i en farà prou amb el vuitè lloc a València per ser campió.

Pol Espar­garó es va arris­car mun­tant pneumàtics de mullat però no va ploure i el català es va aco­mi­a­dar de la lluita pel títol després de ser desè.