Ferrari la vessa.

Però el que ja no s'explica és per què, sense raó tècnica, Ferrari va fer parar Massa tan aviat (volta 14). Aquesta decisió en va precipitar d'altres igualment errònies. Tot l'any hi ha hagut la tendència a desfer-se ràpid del joc de rodes toves perquè se les considera menys estables, quan la realitat és que gairebé sempre han durat més del que les han fet durar. Si Ferrari volia experimentar amb Massa si el compost dur era més ràpid, Alguersuari li ho va impedir tapant el brasiler i, tot i que els faltava aquesta informació, van fer entrar Alonso (volta 16), que anava quart i tenia pista neta per davant perquè els McLaren no el frenaven.

L'asturià va tornar a la pista dotzè, pels pèls al davant de Webber. Pendents només de l'australià, el mal càlcul de Ferrari va ser palès en comprovar que, entre els onze cotxes que el precedien, n'hi havia tres que no els atraparia mai pels seus propis mitjans (Vettel, Hamilton i Button), però també dos intrusos que ja no s'havien d'aturar més. Pensar a avançar Petrov no era una utopia, però amb Rosberg, si els pneumàtics del Mercedes aguantaven, ja seria una altra cosa. I si Vettel, impertorbable al davant a cop de volta ràpida, guanyava, a Alonso només li valia ser quart.

Ho veuen perdut.

Només quedava esperar tres trencadisses, però això ja era demanar massa. Tot va acabar com estava, amb Vettel compartint podi i llàgrimes de campió amb els dos pilots que l'han precedit en el títol, Button i Hamilton. I Alguersuari, dient adéu a la temporada amb dos punts més després d'haver-se donat el gust d'haver portat a la meta un cotxe molt crític amb tot un Felipe Massa al darrere.