—Com es troba a poques hores de començar el campionat?

—«Sóc optimista. La pretemporada ha anat força bé, i tot i que no hem pogut entrenar-nos gaire per les condicions meteorològiques, la moto funciona. Esperava estar més endavant a l'hivern, però la temporada és llarga i si a Qatar no estem al davant hi estarem a la tercera cursa. A Losail lluitarem per estar entre els cinc primers, segur.»

—Què li falta?

—«No és una moto complicada, amb un motor quasi de carrer, però el que és difícil és portar-la al límit. En ser tot tan igual, aquestes quatre dècimes que amb una altra moto les baixes si trobes la posada a punt ideal, aquí és més complicat. Ens falten aquestes dècimes de ritme, però això vol dir que tenim marge, que sempre és bo.»

—Tot i això, afirma que pot «estar entre els cinc primers segur».

—«Sí, per què no. En aquesta categoria fer una volta ràpida en els entrenaments és molt important i aquest és el nostre handicap, perquè a mi em costa moltíssim fer una volta ràpida. En ritme estem força bé i això és el que compta. Tot i això, en la primera cursa s'ha d'anar tranquil perquè tothom vol demostrar molt. Intentarem fer una bona qualificació i sortir bé.»

—S'ha avançat el començament del campionat i de Jerez a Qatar hi ha hagut dues setmanes. Pensa que hi podrien haver hagut més entrenaments?

—«Ha estat tot molt comprimit i la pretemporada, molt curta. Però ha estat per tots igual. Al principi jo vaig fer un entrenament que només el van fer tres o quatre equips i abans dels de Jerez també n'hi van haver uns amb uns pocs equips. Ha estat per tots igual, però és cert que un parell d'entrenaments més no haurien anat malament.»

—Parli'ns de Moto GP. Què li queda d'aquesta temporada sencera a l'equip Pramac?

—«Moltes bones coses. Sempre poso el mateix exemple: si et truca el Barça, encara que sàpigues que jugaràs poc és molt difícil dir que no. Sabia que no estava a punt per ser a Moto GP lluitant al davant, però hi vaig anar. A Moto 2 segurament hauria fet un millor any, però les circumstàncies m'hi van portar. No me'n penedeixo. Sóc molt millor pilot i estic en el millor moment de la meva carrera. És una altra galàxia, tot és molt complicat i de les coses difícils se n'aprèn: he madurat ràpid i ara entenc molt més les motos.»

—Encara més per les dificultats, o les particularitats, de la conducció d'una Ducati?

—«Ningú dubta que la Ducati és una moto competitiva i que quan guanya ho fa fàcil. L'Stoner ho va demostrar. Però no és una moto senzilla. Al contrari, és la més difícil de pilotar i per a un debutant com era jo, més. Però com deia, encara m'ha ajudat més a créixer i he entès, per exemple, que a vegades és millor anar més tranquil i no caure. Sembla fàcil, però això fa un any no ho entenia i quan faltava alguna cosa a la moto ho posava jo. I a Moto GP això no va així, perquè aleshores no t'aixeques del terra. Són detalls que en aquest 2011 em serviran, segur.»

—Per què escull Pons HP 40?

—«Tenia ofertes de tres motos competitives: l'Aspar, el Sito i el Moriwaki amb el Nieto. Però em vaig decantar pel Sito per dues coses: primer perquè la Kalex és una moto que corre molt en la recta i en el meu cas, que sóc molt alt, això és molt important. I l'altra és que crec sincerament que el millor tècnic de la categoria és el Santi Mulero, un home que ha guanyat molts grans premis amb pilots molt bons i de qui tothom parla molt bé. Era una oportunitat molt bona.»

—No hi havia cap possibilitat de continuar a Moto GP o, encara que hi hagués estat, creu, pel que deia, que no li convenia?

—«Fins a l'últim moment va haver-hi possibilitats amb Pramac, però ja tenia molt clar que volia baixar a Moto 2. A Moto GP ho feies molt bé per acabar el 9, que era excepcional per una Pramac. Però per un pilot com jo, amb 21 anys, que el que vols és estar al davant, allò era frustrant. Moto GP enlluerna molt, però ara tinc la màquina i l'equip per estar al davant.»

—Com ha trobat Moto 2? Suposem que molt canviat respecte del 2009, quan provava prototips.

—«Molt. Aleshores encara no estaven a l'altura de les Superesport. Era un xassís de carreres i un motor de moto de carrer i no anaven ni com les motos de carrer. Ara són motos totalment de carreres, tot i que el motor és molt bàsic. Són motos que van molt i molt bé. Tothom diu que Moto GP és molt divertida. Mai! És una moto molt estressant i té un patró molt limitat de conducció que no et pots saltar. Una Moto 2 sí que és divertida i cadascú pot pilotar segons el seu estil: pots entrar derrapant, pots no fer-ho, escollir frenades, etc. Això és la gràcia d'aquesta categoria: aquí portes tu la moto i a Moto GP és ella que et porta.»

—I visiona la temporada igual com fa un any? Vint pilots en un segon, molts nervis en les cinc primeres voltes, etc.?

—«Sí, segur. Si l'any passat ja era important fer bé els entrenaments, aquest any ho serà més. Fer una bona sortida definirà el 50% de la carrera. Pots tenir un bon ritme, però si a les primeres voltes has de perdre sis segons per avançar quatre pilots estàs mort, no arribes. I com deies, després de sortir bé, les cinc primeres voltes seran clau per agafar bones posicions.»

—Amb qui ens hem de fixar en aquest inici de campionat a part de vostè per estar al davant?

—«Sens dubte les referències seran els més forts de l'any passat, Takahashi i Simón. El Bradl ha demostrat en la pretemporada que ha estat el més ràpid amb la mateixa moto que jo, cosa que per mi és molt important. I a part d'ells, sens dubte, el Marc [Márquez]. Sabia que estaria al davant però no esperava que fos tan ràpid, la veritat. Ells seran els homes a batre, però sabem que en cada cursa n'hi haurà d'altres. L'Smith ho ha fet molt bé i el Pol li costarà però també acabarà al davant.»

—I amb el seu germà, què? Pensa, després de la pretemporada, que lluitaran en curses diferents?

—«Ara ell no és gaire optimista, perquè no li han anat gaire bé els entrenaments. Ha estat el que menys quilòmetres ha fet en la pretemporada: no va fer el test de Montmeló, a Jerez el primer dia no va rodar perquè no li havia arribat la moto, a Portugal va ploure els tres dies... En total només ha fet tres dies d'entrenament. Però no dubto d'ell. Ara s'enfada perquè està el 30 i no hi havia estat mai, però en tres o quatre curses entendrà el fre motor d'aquesta moto, el quatre temps, i estarà allà.»

—Pot afirmar que surt a guanyar el campionat?

—«Ha de ser l'objectiu. Si surts pensant en acabar dels cinc primers et poses el llistó baix i el llistó sempre som a temps d'abaixar-lo. Estic en un molt bon equip, amb grans tècnics i la Kalex ha demostrat que pot estar el davant –el Bradl ha baixat el rècord de dues pistes–. L'objectiu ha de ser el màxim, el campionat. Això, però, no vol dir que som aquí per guanyar 12 curses, sinó per acabar-les totes. Cada zero són quatre curses per recuperar-lo. És bàsic acabar-les i no obsessionar-se. Això ens portarà, a les quatre o cinc curses finals, a estar al davant.»

ALEIX ESPARGARÓ.